Jordi Pujol va ser capaç d’aplegar en un sol projecte sensibilitats polítiques ben diferents: des de la socialdemocràcia fins a la democràcia cristiana. Aquest ampli ventall estava cohesionat per una visió comuna del país i de la política, amb una forta dosi de dos corrents de pensament: el comunitarisme i el personalisme.
Artur Mas, hereu de l’ampli espectre ideològic del "pal de paller" pujolista, sembla haver entrat en una cursa reduccionista cap al neoliberalisme en estat pur, animada pels spin doctors de Còrsega i pels gurús econòmics de capçalera.
Fa una estona he sentit l’entrevista que l’admirada Mònica Terribes estava fent a l’aspirant convergent a la Presidència de la Generalitat, Àrtur Mas. M’ha semblat un candidat amb el guió ben après i que no se n’aparta ni una coma. Un guió cuinat, com no pot ser d’altra manera, a les calderes d’en Pere Botero del carrer Còrsega amb un argumentari simple i ben travat, centrat en la repetició de 3 idees:
– Ha de governar qui guanyi les eleccions.
– No buscaré acords estables amb el PP.
– Els encerts de gestió del tripartit, si n’hi ha hagut, s’han produït quan s’aprofitava l’herència convergent.
Aquest catecisme, amb poques variants és el que ha anat repetint Mas durant l’entrevista, tot i els intents infructuosos de la incisiva periodista de "La nit al dia" per fer-lo sortir d’aquest bucle. David Madí i els seu equip de campanya han triat aquest argumentari per la seva simplicitat i per la seva capacitat de penetració i no pas per la seva veracitat. De fet, es fa relativament fàcil contestar les tesis convergents amb uns arguments ben simples:
– Governa qui és escollit pel Parlament, no qui treu més vots o diputats. Estem davant unes eleccions legislatives, no presidencials. Si el PP obtingués majoria simple davant el PSOE en les properes eleccions espanyoles, acceptaria Mas deixar la porta oberta a un govern d’extrema dreta pel simple fet d’haver obtingut més vots o diputats que la segona força?
– No buscaré acords amb el PP però, si me’ls trobo, no hi faré fàstics. De fet, durant 8 anys CiU no n’ha fet, de fàstics, als que cridaven "Pujol, enano, habla en castellano!" i, després, li oferien amor etern en els salons del Majèstic.
– Els encerts dels altres es deuen a la meva obra de govern i les errades a la incompetència del tripartit. D’entrada, una afirmació tan categòrica com aquesta només es pot fer des de la prepotència més absoluta i ignora un fet contrastat: la realitat té matisos i ningú ho acaba fent tot bé o tot malament. Negar que el teu adversari pugi haver fet alguna cosa bé només serveix per a restar credibilitat al propi discurs.
Però el que m’ha resultat més preocupant no ha estat tant la simplicitat del discurs d’en Mas, si no la constatació que les propostes polítiques que està llançant en aquesta precampanya ens comencen a mostrar una Convergència que ha eliminat bona part del seu bagatge ideològic per a esdevenir una força purament liberal en els temes socials i econòmics i conservadora en els temes de drets i llibertats.
Anem a pams i analitzem amb detall tres d’aquestes idees:
La proposta del xec escolar obre la porta a la segregació definitiva del servei educatiu públic en dues xarxes: la dels que tenen només el xec i la dels que, a més a més, hi afegeixen una quantitat substancial de diners. No cal dir que, sota la forma dels concerts educatius, aquest ha estat el model educatiu que CiU ha impulsat els darrers anys, un model segregador i classista, que separa rics i pobres, autòctons i nouvinguts, en dues xarxes educatives diferenciades. Ara, amb la proposta del xec escolar, CiU pretén fer un pas liberalitzador més, eliminant les poques garanties socials que pot arribar a permetre el sistema de concerts.
La desgravació fiscal pel coneixement de l’anglès, és una mesura que torna a afavorir aquells que gaudeixen d’un nivell socioeconòmic alt i que han pogut accedir a l’estudi d’idiomes en unes condicions millors que les que ens hem trobat la resta de ciutadans a l’escola pública (i bona part de la concertada). Mesura que, d’altra banda, és un reconeixement en tota regla del fracàs de les polítiques d’aprenentatge de llengües estrangeres desenvolupades en els 23 anys d’administració convergent. També, si ens fixem en els aspectes pràctics, podem afirmar que la mesura no està pensada per a ser aplicada realment. S’han arribat a imaginar els "cervells convergents" la dificultat pràctica que representa la comprovació d’aquest coneixement per a tots els ciutadans? Ens farien una prova de nivell, hauríem d’aportar una titulació? De quina mena, oficial o privada, com el First Certificate o el TOEFL? Qui vigilaria la falsificació de títols privats? Valdrien els títols d’Opening o de les altres acadèmies que es van enfonsar a causa del cas Treball?
L’impuls del que Mas anomena polítiques "familiars", es fa des d’una motivació que ha explicitat amb una frase lapidària: "volem que el creixement demogràfic provingui dels autòctons i no només dels estrangers!" Si el criteri polític, – no m’hi poso de moment en les mesures concretes-, per a impulsar polítiques familiars és el de frenar la immigració a partir de la "reproducció" dels autòctons, crec que caldria canviar el nom i referir-nos-hi com a polítiques "immigratòries". Les polítiques familiars en una societat cohesionada han d’anar adreçades a totes les famílies, no només a unes quantes, i han de ser compatibles amb un estat del benestar sostenible.
Si Jordi Pujol aixequés el cap i veiés que se n’ha fet de casa seva, segurament, demanaria qui ha tingut els sants "pebrots" de substituir el fonament filosòfic i intel·lectual d’un Emmanuel Mounier per les americanes insofribles de l’ex-president del Barça, Xavier Sala-Martín. O, potser diria que ara això no toca?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut amic o amiga
Els darrers temps els blocs sobiranistes han proliferat a la catosfera. Creiem que ha arribat el moment de fer una trobada per tal de conèixer-nos, intercanviar opinions, coordinar-nos pel que ens sembli pertinent i, a més, passar-ho bé.
La trobada consistirà en una barbacoa en un jardí particular al centre de Terrassa, on podrem estar-hi molt bé.
T’hi apuntes?
Hem pensat de fer-ho el 14 d’octubre al migdia. En cas que fos millor el 15 ho canviaríem.
Entreu a http://blocssobiranistes.blogspot.com o envieu un correu a blocssobiranistes@gmail.com per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Salutacions sobiranistes,
Elliot Fernandez http://www.elliotfernandez.net
Quico Ventalló http://tristanydepinos.blogspot.com/