Pere Meroño - Diari d'un eurocomunista del #PSUC - Pàgina 2

PSAN

El PSAN diu sí a SOLIDARITAT per construir el Front Patriòtic

5 de desembre de 2010

El Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, satisfet amb l’acord de col·laboració i de coalició electoral amb SOLIDARITAT, anuncia el seu propòsit de donar continuïtat i aprofundir l’acord amb la formació de Joan Laporta. El PSAN es proposa avançar “cap a la proclamació de la independència, construint el Front Patriòtic que la faci possible”.

El PSAN no podia ser espectador en aquestes eleccions

15 de novembre de 2010

El líder històric del PSAN ha impulsat el partit a donar suport a la Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de l’expresident Joan Laporta en les pròximes eleccions catalanes. Guia, que ocupa un testimonial penúltim lloc en la candidatura per la circumscripció de Barcelona, se sent satisfet per l’assumpció per part de SI d’una declaració

PSAN + SOLIDARITAT CATALANA fan l?Aplec del Puig 2010

30 d'octubre de 2010

Aquest diumenge, 31 d’octubre, el darrer diumenge d’aquest mes, a la muntanyeta de la Patà, al Puig de Santa Maria (Horta) per la Independència, pels Països Catalans, i amb les formacions liderades per Josep Guia i Joan Laporta, de bracet: hi enraonaran Josep Guia, Uriel Bertran, Alfons López Tena, Núria Cadenes i un representant de

SOLIDARITAT i PSAN negocien un acord polític i electoral

6 d'octubre de 2010

L’assemblea del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans-PSAN ha facultat el seu Comitè Executiu “per continuar les negociacions amb SCI i, si arriben a bona fi, per definir i formalitzar la vinculació del PSAN al projecte de SCI, així com la participació de determinats militants a les llistes i en actes electorals” No obstant, les

El líder del PSAN fa costat a Solidaritat per la Independència

25 de juliol de 2010

Amb Josep Guia, líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional des de 1980, altres conegudes personalitats de l’esquerra comunista i socialdemòcrata han fet públic el seu recolzament a Solidaritat Catalana per la Independència (…) A banda d’en Guia, en tenim a Núria Cadenes, del PSAN i dirigent històrica de Maulets; Rosa Calafat, dirigent de l’MDT a

La lluita armada als Països Catalans (Història del FAC) -Jordi Vera-

19 de gener de 2010

El Front d’Alliberament de Catalunya-FAC, fou un grup armat socialista, anticapitalista i independentista, infantat el 1969 i que va baixar la persiana poc després de les eleccions espanyoles de 1977. Dos trets, al meu parer, caracteritzen el col·lectiu: la procedència del PSUC i de les comissions d’obreres i obrers, singularment a la comarca del Vallès

Fèlix Cucurull 1919-1996 (Imma Albó)

17 de gener de 2010

Escriptor i polític, va ser militant d’Estat Català durant la Guerra i la Revolució, després d’aquesta s’incorporà al clandestí Front Nacional de Catalunya (1940). El 1968 abandona aquest partit per crear Acció Socialista Independentista de Catalunya que acabaria integrant-se, el 1970, al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) (…) Més endavant, en 1976, conflueix en el

Ascendent Catalunya (Xavier Romeu)

9 de desembre de 2009

Xavier Romeu va poder ser, i un accident mortal de trànsit li ho va probablement impedir, el gran líder que el PSAN podia tenir a la Catalunya central (la Catalunya estricta) -ja em perdonaran els aspirants a la sinecura, després de l’abandó del partit dels Xavier Bru de Sala, Jaume Fuster, Maria Mercè Marsal, Carles-Jordi

Independència: Estratègia i nom (3)

1 de desembre de 2009

L’opció entre els noms de ‘Catalunya’ i ‘Països Catalans’ no és en realitat una qüestió de noms, sinó l’opció de les diferents estratègies que aqueixos noms designen. El nom que li escau a l’estratègia de la pluralitat, l’oficial del catalanisme, és un nom plural: països, terres… catalanes, o de llengua catalana, o de cultura comuna,

Comitès de Treballadors (cap el Sindicat Nacional)

13 de novembre de 2009

És un col·lectiu fundat en 1997 i que operava al cinturó industrial barceloní. Hi tenia dos locals. L’un, al carrer Arenys, a Barcelona; l’altre, a Terrassa, en una antiga instal·lació metal·lúrgica a la carretera N-150, Km. 15, de Terrassa –des d’aquesta segona, ben equipada amb tot de serveis, sistemes de reprografia, ordinadors, s’editava i distribuïa

Independència: Estratègia centre-perifèria (2)

9 de novembre de 2009

Atès que a la Catalunya central (d’Andorra fins Alcanar, de Fraga fins a Port Bou, si fa no fa), amb els seus 7 milions d’habitants, no sols en quantitats absolutes sinó en tant per cent sobre el conjunt de la població, hi ha un contingent molt més nombrós de respostes catalanes que la Catalunya perifèrica,

Independència: Estratègia d?alliberament nacional (1)

15 d'octubre de 2009

Resumiré a partir d’ara, i breument, els elements cabdals expressats pel líder independentista Josep Guia, en el seu llibre Digueu-li Catalunya, mitjançant quatre o cinc conceptes prou clars i entenedors, com és costum en el dirigent principal del PSAN, i servits en lliuraments successius (…) . Estratègia d’alliberament nacional No es basa o no s’ha

PSAN ?09, crònica d?un acte independentista

11 de setembre de 2009

Gran Via de les Corts Catalanes, edifici modernista; la Casa Golferics –per poc que en Núñez y Navarro no ho destrossa-. Barcelona. Dijous, 10 de setembre. Tradicional acte, a tocar de la Diada, del PSAN. Arribo justet –sempre cuitacorrents-. A l’entrada saludo a en Josep Guia, en Quim Sánchez, i la Carme (…) N’hi ha

Josep Guia: Digueu-li Catalunya

9 de setembre de 2009

Iniciar una reflexió estratègica sobre l’alliberament nacional català, heus aquí la intenció d’aquest llibre d’assaig manufacturat per Josep Guia, històric dirigent i líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional-PSAN, i que ha esdevingut un dels textos cabdals i canònics del debat ideològic independentista (…) I que he tingut el plaer de tornar a llegir per comprovar

49è Aplec del Puig ? PSAN

26 d'octubre de 2008

Diuen que, en el moment fundacional del nostre país, en Jaume I, poc abans d’arribar a València, hi féu parada a El Puig (…) Quan hi vaig anar em va agradar aquell ambient entremesclat de festa i reivindicació. No érem pas gaires, un miler, tot just, procedents d’arreu d’aquesta pàtria oprimida per França i per