Temàtica: Minicampanya cultural. Fa uns anys, amb l’ajut d’un grapat d’amics, vaig iniciar una minicampanya dirigida a aconseguir que al diari AVUI introduïssin la cartellera del Cinema Catalunya de Terrassa. Va consistir en enviar un simple mail a la bústia de la secció de cultura de l’AVUI demanant la inclusió de l’esmentada cartellera. La raó
Temàtica: Actualitat cultural. Seguint la temàtica dels últims escrits, transcric a continuació un article de Josep Gifreu (Catedràtic de comunicació a la Universitat Pompeu Fabra) aparegut avui al Diari AVUI. […]Nota: No penjo l’enllaç de l’article esmentat, ja que tinc el total pressentiment que l’AVUI ens aportarà, properament, com a novetat l’anulació del servei que
Temàtica: Article d’opinió. Com deia ahir, avui surt publicada la carta a El Punt sobre el domini .ct. I, a Futur Català, surt com a article. Salut i llibertat!Marcús
Demà surtirà publicat al diari El Punt aquest escrit. Salut i llibertat!Marcús Més sobre el tema.
Temàtica: Article d’opinió. Actualitat cultural. Primer de tot, i com ja s’ha estat dient aquestes últimes hores a tort i a dret, jo també estic immensament content per l’aprovació del domini .cat per l’ICANN. L’alegria és total, tant en cercles polítics com, i sobretot, en àmbits socials i culturals. Dit això, vaig al gra. L’altre
Temàtica: Mitjans de comunicació. Feia temps que no llegia la revista musical Mondo Sonoro. Es tracte d’una revista gratuïta de temàtica -fonamentalment- musical i que es distribueix pels bars i restaurants. A diferència de la revista Rockdelux, que sempre ha maltractat amb les seves crítiques la música en català, Mondo Sonoro en fa una difusió
AVÍS: Si no has vist la pel·lícula, i la penses veure, et recomano no llegir aquest escrit ni cap crítica. El film és recomanable, i és millor anar-hi sense prejudicis.**********************************************************Tenia ganes de veure aquesta pel·lícula, ja que "Familia", "Barrio" i "Los lunes al sol" em van agradar molt. Si una cosa m’agrada dels espanyols és
M’hagués agradat ser-hi! De segur que va ser un concert immens. 8.000 persones a Berga. Un concert de comiat. Llàstima… Més. MarcúsSalut i llibertat!
Segons El Punt de dimarts passat (26/07/2005), "el Govern ha invertit 2.151.922 euros en el doblatge al català de 22 pel·lícules, que ja han vist 584.984 espectadors". Quan vaig veure aquestes dades em va semblar excessiu, una despesa descomunal. Però, vaig fer alguns senzills càlculs. I, em va sortir el següent: 97.814,63 € per pel·lícula
…ens queixem per tot. Els catalans ens queixem per tot, i tenim pa a l’ull. Tenim la genialitat prop de casa, i no ens n’adonem. Un guitarrista com pocs, un directe que se’t fica a la pell des de la primera nota, un surrealista típicament català (universal) sense pèls a la llengua, amb un cinisme
Albert Pla. Geni hiperrealista humanista. Fa uns dies estic escoltant-ne un concert que m’he baixat de l’eMule. Amb paraules no puc definir les grates sensacions corporals que em fa sentir escoltar la seva música, em captiven les seves lletres, a més d’emocionar-me la seva interpretació en directe. Mal em fa dir-ho, però la seva obra
Una amiga m’ha demanat un favor: preparar un CD amb música catalana per a regalar a uns amics seus sudamericans. En desconec l’edat, els gustos musicals, etc… però ja l’he preparat. No sé si és gaire representativa de la qualitat musical dels PPCC, però una cosa si que és certa, he disfrutat recordant velles (belles)
Observant, llegint, veig que la gent, en general, escriu força bé. Un lloc on es pot constatar aquest fet és a les cartes al director dels diaris (i, sense cobrar, és clar!). Salut i llibertat!Marcús.
Clarificador Javier Cercas: Javier Cercas, en la seva darrera novel·la "Soldados de Salamina", escriu: "(…). Lo que me jode son esos nacionalistas que todavía andan por ahí intentando vender la pamema de que esto fue una guerra entre castellanos y catalanes, una película de buenos y malos. – Creí que eras nacionalista. Aguirre dejó de
Reivindicacó! Reivindicació i misèria! Això és el què demano i sento al veure que un grup de rock com el banyolins Kitsch no són reconeguts com es mereixen. La cultura catalana pateix, com cap altre camp en aquest país, de la pitjor característica dels catalans: l’autoodi. Autoodi que no ens permet reconèixer el bo i