Primer hauríem de veure de què parlem, quan parlem de racisme a Catalunya. Ho dic perquè, pel que anem llegint, aquí sembla que només compta el racisme d’una part dels catalans: aquells que només consideren catalans les persones amb cognoms catalans. O potser només consideren catalans aquells que parlen quotidianament en català. Aquí s’ha centrat
La cosa faria riure si no fes plorar. Una diputada de qui no es coneix cap inquietud intel·lectual ha citat unes frases extretes d’un article de Quim Torra, nou president de la Generalitat, i ha quedat clar: és un nazi de tota la vida, un supremacista, una persona que voldria veure tots els castellanoparlants d’aquest país a les cambres de
Vaig seguir el debat d’investidura de Quim Torra amb molt interès. Tenia més o menys clar que tindríem president de la Generalitat. Que, per molt partidistes que fossin els partits polítics independentistes, en un moment en que les institucions espanyoles ens estan fuetejant sense miraments, ens replegaríem i conservaríem la Generalitat. Ni que sigui reduïda
La sentència de La Manada te 340 folis i, per tant, no la podem transcriure tota en aquest article. Però vet aquí alguns dels seus seus paràgrafs que demostren, com a fets provats, que es tracta d’una violació amb tots els ets i uts: “Rodeada por cinco varones, de edades muy superiores y fuerte
Per tal de facilitar la meva exposició i raonament, primer ens treurem de sobre l’atemptat contra la llibertat sexual de l’art 178 CP que és el que es produeix quan s’utilitza la violència o l’intimidació per obligar a la víctima a unes conductes sexuals diferents a la penetració. Com que en el nostre cas va
Crec que hem de distingir dos aspectes: per una banda els fets en sí ( que cinc individus forcessin a tenir relacions sexuals a una noia ) i la sentència que han dictat els magistrats de la Audiència de Navarra ( una condemna per abusos i no per violació amb el vot particular d’un magistrat
Si atenem al número d’imputats que té el PP crec que el podríem anomenar “organització criminal” perquè costa creure que sigui casual que una organització tingui tants i tants investigats ( i condemnats, també ). Això no vol pas dir que entre els militants del PP no hi hagi, aquí i arreu, gent
És dilluns i és Sant Jordi. Només per això – perquè és Sant Jordi, no perquè sigui dilluns, és clar – estem contents. És un dia que continua conservant bona part de la seva màgia, escara que el consumisme i la banalització cada volta guanyen més terreny. Els símbols ancestrals, que van anar
Quan el dolent aparenta bondat és quan és pitjor (Publili Siri). Recordo quan Felipe Gonzàlez va guanyar les eleccions a la UCD. Malgrat que jo llavors era convergent i liberal vaig estar molt content. Considerava que els socialistes, que havien esdevingut social-demòcrates, transformarien espanya en una veritable democràcia. Considerava que això no ho
Pel que he llegit a la xarxa el magistrat Llarena viu a Catalunya. Es veu que, quan està a casa nostra, passa el seu temps entre Sant Cugat del Vallès i la Cerdanya, que no són precisament llocs on un simple funcionari estatal sembli que pugui accedir. I menys quan es veu que la
Crec que el fet que la ONU hagi requerit a l’estat espanyol per tal que reconegui el dret de Jordi Sànchez a assistir a la sessió d’investidura al Parlament, contra el criteri del magistrat del ts espanyol Llarena és una resolució de capital importància. No cal dir que des d’un punt de vista estrictament
“No existeix pitjor tirania que l’exercida a l’ombra de les lleis i amb aparença de justícia.” Montesquieu. Fa anys que els espanyols ens venen a dir que ells l’únic que fan és complir les seves lleis, lleis que nosaltres incomplim. Per això, segons el seu relat – que abarca pràcticament tots els mitjans
Abans de res això: el president Puigdemont en llibertat!!!! Visca Catalunya lliure. Vull compartir aquest moment d’intensa alegria amb tots els independentistes i els sobiranistes catalans. I també amb tots els demòcrates i tots els homes de bé del món, favorables a les causes justes i contraris a les tiranies i les injustícies.
Què per què? Home, cada vegada que m.rajoy, albertito rivera i pedrito sánchez critiquen amb duresa quelcom de l’independentisme català tinc clar que és bo per a nosaltres. No és que jo sigui un Einstein de l’estratègia, una mena de Napoleó del segle XXI, és que és de calaix. Ells ens marquen el
Les meves filles asseguren que abans de divorciar-me, en el binomi agnosticisme – cristianisme, primava l’agnosticisme. Em diuen que sempre rondinava quan la meva dona ens feia anar el diumenge a missa i que sovint jo em quedava a casa i, quan tornaven, criticava l’església i alguns dels seus dogmes. Es possible que