Casal Despertaferro!
Lluitant des de 1991 per les llibertats nacionals i socials del nostre país des d'una òptica de ciutat.
Doncs si, per increïble que ens sembli, hi ha gent a Alaska que vol ser un estat independent dels
USA, i se suma a la llarga llista de nacions sense estat, de la qual formem part
a contracor.
El moviment “indepe” a saltat a la llum gràcies a la governadora actual d’Alaska,
Sarah Palin, i candidata al la vice-presidència pel Partit Republicà. L’actual
governadora, de conviccions polítiques d’extrema dreta, que deixen a l’Aznar com
un cumba, havia militat al Partit Independentista d’Alaska a mitjans dels 90. [continua]
USA, i se suma a la llarga llista de nacions sense estat, de la qual formem part
a contracor.
El moviment “indepe” a saltat a la llum gràcies a la governadora actual d’Alaska,
Sarah Palin, i candidata al la vice-presidència pel Partit Republicà. L’actual
governadora, de conviccions polítiques d’extrema dreta, que deixen a l’Aznar com
un cumba, havia militat al Partit Independentista d’Alaska a mitjans dels 90. [continua]
La notícia que vilaweb detalla extensament, amb un bon llistat d’independentistes
(alguns molt freaks) dels Estats Units, no deixa de constatar dues coses: la
primera, és que molt sovint les persones amb possibilitats d’augmentar la seva
bossa i poder deixen de banda les seves conviccions siguin les que siguin per
poder esgarrapar tot el possible, i la segona cosa que podem constatar
fàcilment, és que els teòrics i analistes que ens deien a finals dels 90, que
els nacionalismes i els petits estats estaven passats de moda, i que anàvem tots
cap a macro-Estats com la UE, doncs com sempre,
s’equivocaven.
(alguns molt freaks) dels Estats Units, no deixa de constatar dues coses: la
primera, és que molt sovint les persones amb possibilitats d’augmentar la seva
bossa i poder deixen de banda les seves conviccions siguin les que siguin per
poder esgarrapar tot el possible, i la segona cosa que podem constatar
fàcilment, és que els teòrics i analistes que ens deien a finals dels 90, que
els nacionalismes i els petits estats estaven passats de moda, i que anàvem tots
cap a macro-Estats com la UE, doncs com sempre,
s’equivocaven.
Les comunitats socials es determinen, algunes per
calers, d’altres per cultura, d’altres per odi, o d’altres per ajuntar-se més
tard amb un altre veí proper, però el que està clar, és que entrats al tercer
mil·leni, les comunitats nacionals lliures són el futur d’un món més senzill i
just.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que serveixi aquest post per reflexionar sobre la situació del nostre país. Els analistes polítics, la gent del carrer… posEN al mateix sac tots els independentistes. Hem d’evidenciar – en especial els independentistes d’esquerres – que sé independentista no és una ideologia, sinó que dins de l’independentisme hi ha molts colors. No és el mateix ERC que els sobiranistes de CiU. No és el mateix l’EI que qualsevol partit polític que s’autodefineix com a “nacionalista” o “independentista”, o d'”esquerres”, oi?
Amb tot no deixa de sobtar que Alaska, un lloc perdut del món, on hi viuen quatre gats i que fa 140 anys eren uns poquíssims russos i uns quants indis, ara tinguin un sentiment proto-nacional. Suposo que la distància física amb la metròpoli i la enorme distància socio-ambiental fan que ser ianki a Alaska, resulti similar a ser Anglès a les Malvines o Danès a Groenlàndia. No en se massa d’aquesta història, de fet ahir la vaig conèixer, i demostra que les nacions neixen i es desfan segons com bufa el vent de la història econòmica i social…
Salut
http://www.new.facebook.com/photo.php?pid=69059&l=3830f&id=1347856671