Ha rebut la Nadala-2006 de la Fundació Lluís Carulla. Ahir -en sortir del cinema- alguns carrers de la ciutat lluïen l’argent de la il·luminació. Des de fa uns dies a la televisió es publiquen anuncis de joguines, perfums i rellotges. L’enganyosa tardor d’enguany havia immobilitzat el full del calendari a finals de setembre. Nadal és ja aquí, no se n’havia adonat. Els arbres dels carrers són fullats i al camp els fruiters han obert els colors sense saber que les puntes florides són tan sols el miratge d’un estiu proper que no ha d’arribar. Al desembre els records es fan vívids.
"El Nadal a casa dels pares. Les poesies recitades dempeus a la cadira, les cançons corejades, les felicitacions nadalenques dibuixades pel Santet sobre el "paper de barba". La sopa de galets, el pollastre farcit amb panses i pinyons, els turrons i les neules. L’olor de casa, l’olor a Nadal de casa dels pares, aquella barreja de baf de la cuina econòmica i de perfum de la colònia "Maderas de Oriente" de la mare, la petita ampolla amb l’esqueix de fusta al fons, la de l’etiqueta amb la lluna i la dona lànguida que transportava la nena als països llunyans dels contes de les mil i una nits, la colònia dels dies de festa.
La taula del menjador ben parada, vestida amb les tovalles blanques de sanefa brodada a punt de cadeneta i vora foradada feta per la mare. La vaixella que sortia del bufet tres cops a l’any, la de les vores daurades una mica escantonades. Una perllongada sobretaula, els jocs de cartes familiars, la nena seguda al costat del pare feia de "caixera" de les mongetes seques que feien de diners."
El Nadal de la infantesa, any rera any repetit i esperat com el gran dia.
La Nadala -Carulla ha complert 40 anys . En Toni Massanés introdueix l’edició d’enguany sobre la cuina catalana amb un saborós i irònic capítol que titula: "de com saber si catalans mengen pus graciosament é ab millor manera que altres nacions o què podem entendre per cuina catalana". La fulleja, recorda el gran home, el català incorruptible i na Maria, la seva esposa, fidel a la memòria i al llegat. Els en dóna les gràcies
Ha arribat la Nadala i amb ella l’evidència que ja som a Nadal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
iaios i mon pare (ja traspassats). Però sí tens raó el Nadal ja el tenim damunt.
Ja és vera ja que encara que faci calor hi som a prop. És cert que hi han moltes mistificacions en això del Nadal, ben lluny del que voldríem. Però ens arriba tal quantitat d’escombraries a la bústia, que hi han nadales entranyables d’amics que veus poc, que t’emocionen. En Foix també n’escrivia . La meva infantesa també te pessebres amb ovelles i pastors, i àngels i caganers, i pastures de mill, i núvols de cotó i el jesuset tan petit mort de fred i els magics d’orient amunt i avall i aneu alerta que no trenqueu res.