La part sobiranista del Govern (la bona gent no té motius per a dubtar de la seva existència, o sí ?) es manifestà per mitjà del secretari general d’ERC, conseller de vicepresidència, Sr. Carod, qui ens explicà que el nou catalanisme és ara de "pluja fina" ( persones malintencionades, que n’hi han i no són totes convergents, la van confondre amb allò de la "pluja dorada", el que escandalitzà els estaments benpensants del país, que tampoc no tots són de CiU ).
El colíder republicà, Sr. Puigcercós, també conseller, ho havia anunciat amb anterioritat amb paraules planeres; de manera contundent i gairebé palmària digué quelcom semblant a "el nou catalanisme ja no será de botifarra i seques". Aquesta claredat enlluernadora m’ajudà a entendre sense esforç que el catalanisme "out-tripartit 1 i 2 "era botifarraire i folklòric, una romanalla del passat i que el catalanisme postnacional "in-tripartit 2" era la convenient modernitat.
Quan el conseller de vicepresidència anuncià la bona nova del catalanisme de "pluja fina" (no hauria d’haver dit de "pluja menuda"?) jo era ja preparada per a escoltar-la i entendre que en l’abans d’avui, o sia , a l’era del paleopolític convergent es practicava ,seguint el símil, un catalanisme de "pluja gruixuda com a botifarrons", poc fi, gens delicat, diguem-ho sense embuts un catalanisme barroer…
És cert que en aquest nostre país plou poc- no sóc jo qui ho afirma , ho fan els homes i dones del temps de TV3 ( l’ex-nostra-i-ara-la tuya-seva-i de todos-i todas ), també ho diu la pagesia, menys escoltada que la "tele" perquè ja se sap que "mai no plou a gust de tothom". Plou poc, però quan plou ho fa amb prou força per a omplir mitjanament els embassaments i abastir d’aigua la població i , fins i tot, algun cop traïdorament l’aigua arriba a arrossegar tot el que troba a les rieres costaneres i a les terres conreades.
Serà potser la qualificació del catalanisme "pluja fina" la metàfora del que serà el nacionalisme tripartit ?. Quina és la mena de pluja catalanista que preconitza el conseller republicà , Sr.Carod ?, és el sirimiri del nord peninsular, el nostre xim-xim?, si fos així no li caldrà a la ciutadania catalana ni paraigua ni impermeable perquè és pluja tan fina que no mulla la gent espavilada, el seu altre nom així ho indica, se la coneix com pluja "calabobos", no?. Sense comentari.
O potser el conseller de paraula florida intentava dir-nos que la pluja fina és la rosada ?, l’efímer ornament , el plor del cel de la nit en trobar la terra freda, les gotes que semblen llàgrimes transparents de la filla de la nit, l’homèrica divina, Eos, la dels dits rosats i el vestit color safrà ?…
Potser. En tot cas he entès que el nou catalanisme que el conseller Carod ha proclamat és el dolç "calabobos", el xim-xim, la rosada , l’ambició catalana nacional aigualida , el florentí catalanisme que fa plorar. Parlant clar, he entès que "la pluja fina" és tan sols un catalanisme estratègic per tal que el flamant Govern no es mulli.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb les ansies de notorietat que tenen en Carod i Puigercos, acabaran presentant el temps. Ara estan en practiques.
"Al meu país no sap ploureee, o plou poc o plou massaaaaa"
Estic cantant a veure si plou…
La pluja prima, la pluja ximple, així em diem per aquí. A mi la pluja m’agrada de calada, generosa , o sigui, que et cali fins els ossos, que et xopi l’ànima, que netegi les llambordes i els carrers, clara i catalana, que ens ompli les aqüíferes, que revifi els camps… Carme Laura , for presidenta! Quina por els hi deus fer, dona, lúcida, clara i catalana, un luxe.. Mira, la claves!