Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
Aquesta serà una setmana diferent i necessària. Setmana de vacances amb l’Helena i en Miró, a sobre d’un creuer pel mediterrani. En el mateix sentit que les hores del rellotge, hem anat o anirem a França, Itàlia (Gènova, Nàpols), Sicília, Tuníssia i de tornada a Barcelona, amb parada a Palma de Mallorca. De fet, la primera previsió d’escala ja no la vam poder fer pel temps. El mar estava esvalotat, i el port de Marsella tancat al tràfic de vaixells, així que va anar perfecte perquè vam recaure a Toló, que no hi havíem estat mai. ////segueix////
Per mi Toló (Toulon), era d’aquelles ciutats que tenia situada al mapa, però que no havia visitat mai. La tenia present per la importància del seu port comercial, per ser seu d’un important port militar de la marina francesa, i també per ser una de les alcaldies importants que el Front nacional d’en Lepen, tenia en aquesta part de França, precisament durant les eleccions on va passar a la segona volta d’elecció a la presidència de la República Francesa. Doncs bé, la ciutat està bé. Té uns 160.000 habitants, i tota la zona que aboca al port, carregada d’activitat comercial i bastant endreçada, tot i que competir tenint tant a la vora Niça, Saint Tropez i companyia, deu ser complicat. Bé, aquest post l’escric en una setmana, on dijous s’entregava al President Sarkozy l’informe anomenat Balladur. El nom de l’informe prové del president de la comissió, l’ex primer ministre Edouard Balladur, afí al partit del president actual. Tot i així, aquesta comissió està integrada per persones d’un ventall polític ampli, motiu pel qual pot tenir algun número perquè part de les seves conclusions triomfin. Per exemple, també conforma aquesta comissió un altre ex primer ministre, el socialista Pierre Mauroy, que sobretot aporta la visió, o se’l responsabilitza del posicionament de “metropolitzar” algunes regions.
El document que es va lliurar, ja ha estat en els darrers mesos objecte de polèmica: se li imputa la intenció de control polític dels ens locals (ara en bona part en mans de l’esquerra); divergències d’opinió sobre la futura delimitació de les regions, el nombre de les quals quedaria reduït a 15 (ara en són 22), són els temes més calents. També sembla força polèmica, la proposta d’unificar els electes departamentals i regionals, teòricament amb l’objectiu de reduir la despesa pública.
Les conclusions de l’informe – sembla que molt recolzat pel president Sarkozy- , hauran de servir de base a la discussió i aprovació d’una “Llei quadre” al Parlament, una mena d’espècie de llei de bases, que establiria una nova regulació de l’Administració local francesa . En aquest sentit, a diferència de les comunitats autònomes espanyoles, a França, des de la Llei de Descentralització de 1982, les regions tenen l’status de “colectivités territoriales”, o sigui ens locals com les “communes”. Sembla que els departaments, que són un centenar i que van inspirar per fer les províncies espanyoles, no queden tocades pel projecte, tot i que inicialment hi havia un plantejament també de reduir-ne la quantitat. A més, s’aprofita per fer una llei d’aglomeracions amb el desenvolupament del “gran París”, una mica a semblança del “gran Londres”.
Doncs bé, aprofitant, que era a Toló he pogut comprovar com la polèmica és viva. Si dijous es presentava l’informe Balladur, aquest tema era l’estrella de la premsa nacional i regional a França aquest cap de setmana. Per exemple, al Departament de Var, el diari més venut i llegit, el Var-matin, obria portada diumenge amb una espècie de concurs-humorístic, proposant als lectors que els fessin arribar propostes per rebatejar el nom d’una de les regions més riques de la República, i amb un dels acrònims més singulars: la PACA (regió de Provence Alpes Cotes d’Azur) i que té el seu reconeixement amb la Llei de 5 de juliol de 1972, on es constituïa la regió administrativa PACA amb l’espai més o menys de la “gran Provença” medieval. La PACA engloba 6 departaments, Haute Alpes (amb capital Gop), Var (Toló), Bouches du Rhone (Marsella), Alpes de Haute Provence (Digne), Vaucluse (Avinyó), Alpes Maritimes (Niça). El consell regional de la PACA és un dels més potents de França, i el territori té una forta empremta industrial i turística. Doncs bé, amb el document Balladur de redistribució i reducció de regions, la proposta és annexar a aquesta regió una part de departaments de l’interior.
Sento certa enveja de comprovar com un estat com el francès, amb tots els tics que podem atribuir i coneixem, inicia un procés tant revolucionari com plantejar-se el seu entramat institucional i polític local. Per altra banda, sóc coneixedor que s’afronta després que ja fa anys fallés el procés de fusió de municipis, però em fa enveja veure com un país s’interpel·la i ho fa amb llibertat, de si el sistema actual funciona i de quina forma es pot millorar. Sobretot això ho dic contraposant-ho amb les dificultats que ha tingut, té i tindrà Catalunya per adaptar la seva realitat a un estat, suposadament “descentralitzat i plural”. Serà interessant seguir el procés que fa França, un país amb 37.000 ajuntaments. Això sí que és un veritable i pur pacte nacional
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No diguis bajanades home!
La Republica Francesa, no s’ enfronta a res ni a ningú, és una reforma per enara més centralisme ,sense tenir en compte res de res de la realitat histórica,cultural,económica i linguística de les seves “regions” i si no, diguem on queda El Comptat del Roselló i les seves institucions ,que és vàren comprometre a conservar amb el tactat del Pirineus. Que hi ha de la Còrsega o de la Bretanya mutilada amb un departament(Nantes,una de les seves capitals més importants…)??, i d’ Alsacia??.Això de la Provença és un escàndol,queés això de la PACA,home…!!!
Deu n´hi do que ens posis el centralisme més carca,més ranci i més retrograda d’ Europa com a Exemple!!!