Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
El dia de l?emprenedor i la crisi, amb Jordi Basté i Carles Torrecilla
Ahir dijous vaig ser al dia de l’emprenedor impulsat per Barcelona activa. El dia de l’emprenedor ja fa més de catorze anys que es fa, i per la massa crítica i volum, és un referent europeu sobre l’emprenedoria. De fet, han estat dos dies el 20 i 21 de maig, i s’ha realitzat al Palau de congressos de Catalunya, que aquest any ha començat a mostrar-se petit per seguir acollint aquest muntatge. He anat a l’entrega dels guardons a les millors iniciatives empresarials assessorades des dels organismes que l’organitzaven, però també aquest any he tingut temps per anar-hi abans, a passejar-me pel camp base, per veure algun taller i sobretot escoltar l’entrevista-xerrada del periodista de RAC1 Jordi Basté, i del professor d’ESADE Carles Torrecilla. El titular de l’entrevista-col·loqui era “Crisi, mentides i grans oportunitats.” ////segueix ////
En un format d’escena de sofà, o una mena de conversa pública, en Torrecilla va anar explicant de la mateixa manera amena que ho fan en el programa de ràdio cada setmana, que no tot el què ens arriba de la crisi a través del mitjans és cert. Sobretot, va fer reflexions sobre possibles solucions que hi ha, i també conèixer oportunitats, perquè el pas de la crisi suposi en empreses concretes, passos endavant positius.
Em vaig apuntar algunes consideracions o frases que va dir el professor, i que no amb totes hi estic completament d’acord. Va ser curiós com la primera resposta, sobre la viabilitat d’emprenedors en sectors concrets, defensava que el què sempre s’ha de demanar és si allò que es vol fer és “xinable”. La instrucció és allunyar-se d’allò xinable, i que el comentari sobre el tòpic del valor afegit, ja està superat, perquè ells també fan i tenen valor afegit, també n’han après. El fet fonamental és que no sigui xinable ja sigui per gust-disseny, o per matèria o àmbit. I una altra afirmació provocadora, “el dia que la Xina ens atrapin…, si ja fa temps que ens han passat amb molts temes…”
Curiosa també la reflexió que adreçava als emprenedors sobre que és necessari els estudis de mercat, l’analitzar sobre el teu àmbit de negoci. Ell afirma que ens hem d’acostar molt més, com emprenedors, a allò que representen aquests estudis de mercat. Aquest nom ampulós també pot ser el què va imposar el director general de Telefonica, el tal Vilallonga, que una part dels directius i part de recerca els obligava a atendre el telèfon d’incidències, i això ja suposa fer el estudis de mercat.
Davant la pregunta de si era necessària una reforma del mercat laboral, ha estat interessant l’aportació de considerar la prestació d’atur com un amortidor automàtic:“Serveix perquè quan hi ha un batxe … almenys algú pugui seguir consumint”. Ha defensat l’atur perquè és una mesura de dretes, per tant, no fa falta una reforma del mercat laboral. Ho argumentava perquè el consum només ha baixat un 8% i no el 15% que és la taxa d’atur que es té actualment.
Per últim, dues idees molt concretes: en aquest darrer cicle econòmic ens havíem oblidat del risc i abocat a la rendibilitat, rendibilitat sense fi…; i una segona com a final de la interessant hora, no s’ha de buscar culpables de la crisi, no és útil, però s’ha de tenir en compte que qui ens traurà de la crisi seran els emprenedors. Agosarat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bé, enlloc de “…a lo(u) que representen aquests estudis de mercat”, deuries voler posar “….allò o això que representen………”,no?
Tanmateix jo em pregunto on son els emprenedors ,és a dir, jo crec que no n’ hi ha d’ emprenedors, i encara menys d’autòctons, que estan totalment desactivats.
L’ administració dels ultims 30 anys ens ha deixat sense emprenedors,especialment l’ Administració de la Generalitat que està admnistrant constantment contra els catalans, han adquirit una mentalitat totalment limitativa i controladora i manipuladora de tot, això està acabat,per que han aconseguit desactivar a la gent .