La setmana passada vaig ser a Alsàcia, on hi vaig amb certa freqüència per raons de feina. Alsàcia es una nació (gairebé ja, ex-nació) alemanya, a la riba esquerra del Rin, avui dintre de França. A Alsàcia (Elsass) es parla un dialecte alemany, l’alsacià, no pas gaire diferent del dialecte alemany de Baden, a la riba dreta del Rin.
A Alsàcia hi ha una llengua amagada, darrera de l’omnipresent francés. Des del punt de vista nacional, Alsàcia està feta pols. Només a les comarques més septentrionals es visualitza "l’alsacianitat".
Però l’alsacià, els alsacians, tenen el cosí de Zumosol. (…)
El cosí de Zumosol de l’alsacià és l’alemany. Aquest és el veritable "braç armat" dels alsacians. Sense ell, avui dia l’alsacià moriria sense remei.
A Alsàcia se senten més emissores de ràdio alemanyes que franceses. Hi ha més i millors canals de TV alemanys que no pas francesos. Hi ha molts milers d’alemanys que travessen el Rin per comprar a Estrasburg.
Des d’Alsàcia tenen Friburg, Heidelberg i Frankfurt a tocar. I tenen Colònia i Düsseldorf més a la vora que París. Poden gaudir de la intensa vida cultural i comercial de l’eix del Rin, del qual en formen part, tot a un entorn de dues hores de cotxe per les magnífiques "autobahn" gratuïtes i sense radars.
L’alemany esdevé molt útil. Laboralment, és gairebé necessari d’entendre’l si hom cerca una feina amb cara i ulls.
Els alsacians no es fiquen amb nomenclatures segregacionistes: comunament, anomenen la llengua "alsacià", però tenen molt clar que és alemany. I a nivell escrit no intenten de fer sobreviure una gramàtica local: l’alsacià escrit és l’alemany, i prou.
I així, l’alsacià, l’alemany, reixirà a Alsàcia. Per raons evidents. No per romanticisme.
Prenguem nota. Fem del català una eina útil i necessària, com a única solució per a sobreviure. Si no, acabarem com el bretó i el francoprovençal: als llibres d’història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I per això ara s’està perdent, el català a la Franja, com a tants d’altres llocs, perquè ha deixat de ser útil.
Tenim l’exemple ben a prop.