Si una cosa tinc clara en política és que un partit que vol ser gran, forçosament ha de ser ample.
D’acord que ERC no ha de renunciar a ocupar la part més alta de l’eix nacional ni a la banda ‘esquerra’ de l’eix social, però sobretot el que no ha de fer és ignorar cap dels dos conceptes. La renúncia nacional d’ERC -avui esquerra– ha portat el partit a les pitjors davallades consecutives de la seva història, i el que és més lamentable: ha deixat orfes a milers de catalans, que un dia van notar com se’ls humitejaven els ulls en sentir: feu-me confiança.
Jo vaig votar Carod el 2003, vaig votar el `’tàndem’ Carod-Puigcercós el 2004, vaig votar a en Bernat Joan,… El 2007 i el 2008 ja no ho he pogut fer. D’aleshores ençà el partit a anat reduïnt el seu ‘target’ i ja em perdonarà en Xavier Vendrell però jo no sóc socialista i no li perdono les molèsties. Avui “esquerra” no em representa.
