Les Corts aragoneses han aprovat la “Ley de uso , protección y promoción de las lenguas propias de Aragón”. No n’he escoltat cap manifestació del Govern, ni una paraula n’ha dit el Conseller de Cultura ni el Vicepresident, tampoc no n’han parlat ni ERC ni CDC ni UDC. I la llei aragonesa aprovada és una mina d’alt poder destructiu.
El Govern socialista d’Aragó ha relegat per llei el català a un dialecte regional, no és llengua oficial, no és llengua vehicular curricular, té el mateix tractament escolar que la religió, d’oferta obligatòria però d’aprenentage voluntari, pot deixar d’anomenar-se català ja que cada “zona” lingüística podrà decidir el nom de la llengua, “fragatí”, “ribagorçà”o “català”… I això no és tot, el Govern crearà una Acadèmia Aragonesa del Català per a dictar les “regles de normalització definitiva del català”, bandejant l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans. Ni una sola referència al patrimoni comú lingüístic amb d’altres territoris.
I encara hi ha més. La Llei dedica un capítol als béns materials i immaterials relacionats amb les llengües pròpies d’Aragó, evidentment és una ofensiva contra Catalunya, una contraofensiva vers la negativa de deixar sortir de Catalunya les obres d’art del Museu de Lleida provinents d’esglésies de l’ex diòcesi catalana.
La llei estableix que el Govern aragonès conservarà els béns materials i immaterials de rellevància lingüística relacionats amb la història i la cultura de les “llengües pròpies ” a l’Aragó, és a dir, de la llengua catalana, i deixa clares les intencions quan precisa que aquests béns (documents, publicacions…)
poden estar “a Aragó o fora de la Comunitat”.
Sento vergonya. El Govern català res no hi diu, no hauria de sorprendre’m puix el President dels catalans afirma que ” la mayoría de los catalanes se sienten catalanes y españoles”, el Conseller de Cultura no comenta, el Vicepresident Carod calla, ERC manté silenci, també CiU … Vergonya !. El PSC hi està d’acord i IC-V veu com es compleix el que digué quan formà el Tripartit II, “les prioritats d’aquest Govern no seran nacionalistes, sinó socials”. L’IEC encara no ha parlat i els mitjans de comunicació han publicat l’aprovació de la llei aragonesa de “llengües pròpies” amb una manca d’interès aclaparadora.
Però és clar que els “toros” són més importants que la nostra llengua i cultura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és un pas endavant. S’ha salvat la denominació de la llengua contra la que el PP va recollir 43.000 signatures, s’ha aconseguit el dret a adreçar-se a l’administració, el dret a l’ensenyament (això sí voluntari i no vehicular), la denominació de “llengua pròpia”, l’us al parlament…
La llei es queda curta però hem tardat 27 anys en que Aragó reconegui que al seu territori es parla català. Per això hem guanyat malgrat una campanya brutal del PP i CHA. I sí, el PSOE i CHA, han resistit.
Però sobretot el govern català, si obria la boca, només hagués atiat foc a la flama del PP.
Ara queda esperar que el PP deixi esmorteir la seva brutal campanya (amb web especial inclosa http://www.noalaimposiciondelcatalan.es) i començar a aprofitar el que permet la llei.
Cal recordar, endemés, que l’IEC d’acord amb el “real decreto” on s’acordava la seva reinstauració, té les competències lingüístiques en tot el territori on es parla català dins l’Estat espanyol. O sigui que segons la mateixa legislació dels espanyols aquesta llei aragonesa incompleix la legalitat.
També és increïble que ningú digués ni piu a la resta del país, quan les maniobres de l’Opus Dei a Roma feren que la Franja de Ponent fos segregada de la resta de bisbats catalans.
Sobretot al Principat interpretau, tal com es veu al comentari precedent, l’abandonisme com a no ingerència. D’aquesta manera, fora del Principat no es pot escoltar Ràdio 4, emissora estatal pública, i a Mallorca hem deixat de veure C33, C9 i Punt2, gràcies a la implantació de la TDT. A canvi d’això podem gaudir de les emissores espanyoles ultradretanes que bombardegen cada dia el nostre país amb les seves mentides i idioteses.
Vergonya, cavallers vergonya!
El nostre rei – comu ?- és el més adient en aquest cas !