per Joan-Carles Ortega i Berenguer,
autor d’Anotacions Rizomàtiques
Quan Ximo Tur es va presentar de candidat en les eleccions municipals, prou nacionalistes de la Marina Baixa intuïem que faria una bona tasca política. La seua tasca la podem sintetitzar en poques paraules: capacitat d’instigació, línies clares d’actuació, habilitat negociadora i –molt important — emancipació ideològica. L’emancipació ideològica de Ximo Tur ha permés ara, com en altres moments i llocs, que el Bloc Nacionalista Valencià trie el camí que defensa els interessos de tots, sense quedar-se captiu dels discursos periodístics (tan allunyats a voltes de la realitat local, feta de proximitats) i de les consignes atenalladores de les plataformes del jacobinisme estatal de l’esquerra nominal (tan sectàries i inoperants, per al desenvolupament d’una idea útil de País Valencià). De moment, l’impuls de Ximo Tur, que abans governava amb un PSOE que obstaculitzava i ara governa en companyia d’un PP que transigeix, ha produït algunes primeres ferramentes institucionals pràctiques per a atendre millor a la població calpina: regidors transversals de districte i una rebaixa del 10% en els sous dels càrrecs públics, necessària per a donar exemple en temps de crisi.
L’experiència històrica del Bloc és que els pactes municipals amb l’ala centrista del PP poden funcionar sense immiscuïments ni postergacions ni contra-programacions sobrevingudes ni el vell estil envejós de xafar-li els peus –i fer-li l’aigua bruta– al soci de govern. Més encara, si l’alcaldia està en mans dels nacionalistes valencians, aleshores la capacitat de maniobra quotidiana segur que es veu enriquida per propostes consensuades en les que refulgeix el seny i l’esperit de servei. Estem d’enhorabona a la Marina: Ximo Tur està al capdavant d’una corporació municipal, l’oportunitat justa per a demostrar amb creixens que és bo i saludable que es governe “de baix cap a dalt”. El Bloc Nacionalista Valencià ha estat assessorat per un consultor que ha recomanat el mètode “de baix cap a dalt”: ja es feia en molts pobles, esdevenir “la veu dels sense veu” (tal com va encunyar una regidora nacionalista de Callosa d’en Sarrià), traslladar les demandes socials als nuclis de decisió, aprofundir en la representativitat electoral, millorar la cultura democràtica de les poblacions.
En moments com ara, amb la nova alcaldia de l’Ajuntament de Calp, el Bloc trau a relluir un altre perfil estratègic de notables beneficis per a tothom: l’equidistància. Postular i practicar l’equidistància significa equilibrar les simpaties potencials envers els dos pols del bipartidisme d’obediència espanyola, per tal de que no es desbascule ni el discurs ideològic ni l’acció política del dia a dia. L’equidistància està perfectament denostada pels manipuladors dels fluxos d’informació nacional (pels manifessers i opiniatres del periodisme), està condemnada com un pecat de lesa innaturalitat pels intel·lectuals orgànics i pels comissaris polítics en excedència (pels qui viuen de la política i n’abusen, aspirant a expandir els clivells del frontisme i de les fragmentacions socials). Però l’equidistància és una actitud que ajuda vigorosament a escenificar la sobirania real: allò que som com a nacionalistes valencians, ho serem millor — amb majors garanties per a tots, els que ens voten i els que no– si sabem mantenir una distància d’independència moral que, en termes operatius, estiga a meitat de camí del PP i del PSOE.
Si el Bloc Nacionalista Valencià transmet la imatge de que podem esdevenir cada volta més un partit capaç de pactar sense seguir guions pre-establerts, només perseguint el bé públic, aleshores guanyarem capacitat de determinació, exercirem les claus de la governabilitat amb un renovat carisma. Ens emanciparem del rol de “protestons impotents” en el que ha tractat d’encasellar-nos històricament el PSOE per activa i per passiva: tots els dispositius discursius dels “esquerrans de boqueta” estan preparats per a que ens convertim exclusivament en la veu parcial i testimonial d’unes “comunitats de guardarroba” (com diu el sociòleg Zygmunt Bauman) en les que l’ecologisme exasperat, la reinvidicació merament historicista o l’anti-eclessialisme furibund són els seus trets definitoris volàtils. Però el PSOE, a l’hora de la veritat, es lleva de damunt les carassetes d’eixe carnestoltes tan acolorit com impostat i actua amb un realisme esborronador, a la recerca del vot de centre, mentre nosaltres, com a nacionalistes valencians, hem de triar si volem limitar-nos a ésser una veu testimonial i per tant prescindible o, pel contrari, volem fer com els companys d’altres municipis: tornar a esdevenir una força transformadora, cohesionada i de proximitat, per al present i per al futur.
Més info: L’Alcalde de Calp atorga les delegacions del govern i crea les regidories de districte
Pregunta per a la reflexió: ¿quines possibilitats hi ha que l’anomenat “cinturó roig” dels municipis costaners i prelitorals d’aquesta part del País Valencià es torne un cinturó quadribarrat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!