El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Tretze és un nombre de mal averany, especialment si es tracte de dones assassinades per aquells que diuen estimar-les, desitjar-les, mal sofrir la seva pèrdua.
Joves, mares, filles, boniques, lliures, velles, abnegades, solitàries, enrabiades, tristes, felices, VIVES.
A cops de martell, a cops de destral, a ganivetades, esclafades amb un cotxe.
Només la tendresa, només l’educació per a la no-violència, només l’educació per a la tolerància a la frustració, només la igualtat real i profunda, només la tolerància zero…
Quan una dona mor, mor una obra d’art viva, un somni irrepetible, una cançó de bressol, quan una dona mor assassinada, mor un bocí d’història, una oportunitat, mor la justícia i la igualtat, mor l’esperança
Li tallen els somnis,
li tallen les ales,
li tallen la llengua,
li tallen les cames.
La maten.
Sobre aquest tema he hagut d’escriure molts articles al meu bloc.Si els voleu recordar o consultar pitgeu aqui, i aquí, també aquí. I encara aquí, i aquí i aquí també.
Podeu trobar un parell més de reflexions: aquesta, aquesta i aquesta altra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Respecte a la xifra, també, malauradament s’esdevé els 14, 15, 16……29, 30 i 31.
Aspirem-ne a que, en aquest aspecte, totjorn siga 30 de febrer.
Cordialment