Saül Gordillo www.saul.cat

Digueu-me pessimista, però avui s’aixeca el teló a la Comissió Constitucional del Congrés i la divisió, rancúnia i desorientació que ofereixen les forces catalanistes és l’escenari que menys convenia a Catalunya per evitar que les tisores d’Alfonso Guerra retallessin l’Estatut de la Ciutadella. La Catalunya del 90% del 30-S arriba afeblida a Madrid. La negociació multilateral promoguda per CiU, l’afany de protagonisme d’Artur Mas, les ganes de revenja amb ERC i la seva estratègia calculada de col·locació d’una bomba de rellotgeria política al cor del tripartit per forçar l’avançament electoral per poder governar la Generalitat i apuntalar el PSOE al govern espanyol ho han tirat per terra. Qui més aixecava el llistó estaturi al Parlament és qui ara defensa la rebaixa de La Moncloa. En l’entrevista d’ahir a l’Avui, Mas ensenya noves cartes: “CiU garantirà l’estabilitat del govern fins al referèndum.” Més clar, l’aigua. President Maragall, expulsi Esquerra del Govern que el cap de l’oposició ja es compromet a garantir-li la governabilitat fins al referèndum, que és com dir fins a les noves eleccions al Parlament.

El desafiament de Puigcercós

Ahir La Vanguardia publicava aquesta entrevista amb el secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, que reptava el President de la Generalitat: “Maragall sabrà si destitueix els consellers i convoca eleccions.” Una manera de tornar la pilota de l’enorme pressió a la qual estan sometent Esquerra. Un autèntic setge. Avui, en principi, l’executiva nacional ha de ratificar el no que les bases van expressar en les assemblees territorials de divendres. No oblideu que ERC és un partit en què les bases hi tenen veu i vot. Gestionar-lo, per tant, requereix un plus que altres partits resolen còmodament des dels despatxos. I els votants i simpatitzants estan pel no al pacte entre Mas i Zapatero.

En canvi, segons l’enquesta d’ahir de La Vanguardia un 70% dels catalans estan encantats amb l’Estatut pactat entre PSOE i CiU. En tot cas, l’enquesta se centra en els interessos del PSOE: la recuperació d’intenció de vot dels socialistes espanyols, que se situarien a un punt del PP, que encara aniria per davant a l’Estat. És Espanya i La Moncloa el que els preocupa, desenganyem-nos. La Generalitat i l’Estatut són un accident, com qualsevol altre.

Zapatero al Consell Nacional del PSC

No sé si l’assistència del president espanyol a l’òrgan directiu del PSC, ahir per primer cop en la història, és la foto més oportuna per als interessos dels socialistes catalans. Si han donat imatge de sucursalistes durant l’últim tram de negociació política de l’Estatut, cedint tot el protagonisme mediàtic al POSE de Rubalcaba, ahir va quedar retratada l’entrega del PSC a la causa territorial de Zapatero.

Maragall s’ho veu venir

Pasqual Maragall sap perfectament que de la mateixa manera que el PSOE de Zapatero va imposar la sortida de Carod del Govern després de l’excursió a Perpinyà, ara pot forçar un canvi de cromos en favor de CiU. Ahir en el Consell Nacional del PSC va quedar fixada la futura aliança del PSOE amb la federació nacionalista, i per això aquest advertiment de Maragall. Seria un frau estripar el Tinell i el govern catalanista i d’esquerres a canvi d’una major tranquil·litat de Zapatero de cara a la propera legislatura. CiU s’ha compromès a entrar en un nou govern de l’Estat, atès la bogeria que pateix el PP de Rajoy. Amb aquest PP absolutament desbocat és impossible de pactar, inclús tractant-se d’Artur Mas.

El paperot d’Iniciativa

ICV-EUiA no ho té fàcil. Podia defensar una acció de govern responsable (gràcies a Joan Saura) i més atevida (gràcies a Salvador Milà), amb defensors (sectors socials) i detractors (especialment poders econòmics). Les tensions internes del Govern (picabaralles entre el titular de Medi Ambient i Habitatge i el seu homòleg a Política Territorial Joaquim Nadal) poden formar part de la lògica d’un govern tripartit i que començava de nou després de 23 anys de pujolisme. Tota l’acció de govern, però, pot quedar deslluïda pel desembocament de l’Estatut a Madrid. No pot acceptar el no d’Esquerra al pacte Mas-Zapatero, però tampoc pot acceptar la nova correlació d’aliances que està bastint el PSOE. No pot mirar cap a l’altre costat, fent-se els bojos, perquè el retorn de CiU al Govern i/o el pacte d’estabilitat dels nacionalistes amb el govern de l’Estat del PSOE situa els ecosocialistes en un carreró sense sortida.

Per cert, els últims dies el Secretari d’Organització d’ICV, Màrius Garcia, ha aprofitat les informacions sobre l’incompliment per part dels partits polítics dels límits de finançament de les campanyes i les seves arques per reclamar la peculiaritat d’Iniciativa en aquest aspecte. “ICV és l’única que compleix!”, defensa Màrius Garcia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!