Fa uns dies parlava sobre l’article d’en Carretero i la resposta de Xavier Vendrell [llegir]; sobretot del darrer. Doncs bé, crec que encara em vaig quedar curt i, malgrat també vull dir alguna cosa de l’article de resposta a Carretero del membre de la Fundació Catalunya Oberta Ferran Saez, m’agradaria fer un repàs d’algunes declaracions de Carod Rovira. Si us fa mandra llegir us podrieu quedar amb un concepte ben clar: allò que s’anomena pèrdua del pefil propi al govern és, senzillament dimissió nacional i renúncia.
Per si fos poc, en la mateixa compareixença va dir que calia superar la barrera entre catalanoparlant i castellanoparlant. Ara ja, i disculpeu la possible grolleria, o és un agent a sou del Foro de Babel i gurú espiritual de Ciudadanos, o senzillament és estúpid. I la barrera amb els àrabsparlants, amazigsparlants, també? Els arrancarem la llengua mare a través de l’exorcisme babelià? A mi deixam tranquil que soc catalanoparlant i no tinc cap intenció de renunciar ni a la meva llengua, ni al meu monolingüísme ni a la meva condició de cataloparlant. Així que, senyors d’ERC, no pretenguin que despolititzi la llengua mentre l’amenaçant bilingüísme, tant espanyol com francès, segueixi aniquilant la nostra llengua i identiat nacionals.
I per si no n’hi havia prou… el castellà és un element estructural, una realitat a assumir. Això va arribar a dir. Em nego a dir res més. Qualsevol militant d’ERC que sentís la compareixença en directe abandonaria el partit a l’instant si no fós perque si juga el càrrec i, a la cadira del bon sou, s’hi viu molt bé.
Podria continuar durant llargues pàgines citant allò que va dir o allò que han deixar de dir aquests d’ERC, però ho deixo de moment. Tants dies sense escriure pels exàmens m’han endarrerit prou però crec que això dela 3a hora es mereix un article propi; que l’han feta grossa!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És que en els d’abans no reconeixien el castellà com a llengua obligatòria i en aquest per obra, gràcia e iniciativa d’ERC el castellà és considera obligatori a l’estatut per primera i darrera vegada.
Erc són la decepció nacional. Deixem-los morir i anem a buscar altres vies. N’hi ha i les hem de trobar.
Esquerra cada vegada està demostrant la seva espanyolitat més absoluta. Cada vegada es nota més la seva submissió al PSOE de José Montilla. En Carota ja pot anar dient que només ens quedarà la independència si ens tomben la pifia d´estatuet. No hi ha ningú amb dos dits de seny que se´l cregui venint d´ell. Ja no se n´amaga tant, per això… Diu que ja tenim la tranquilitat que demanava no sé qui…Quina barra!!. Jo també tinc la conciència però que molt tranquila. Per sort jo tampoc vaig votar-los. Ara que ja s´ho trobaran. Això serà així perquè les CUP, n´estic convençut treuran un gran resultat a les properes eleccions municipals. El projecte de l´esquerra independentista creix. ERC tremola.