El Bloc d'en Xavier Monge

Amb aquest article començo una nova categoria al bloc, es tracta de les eleccions que es celebraran enguany als Països Catalans. Ni no hvaig equivocat n’hi haurà tres: les presidencials a l’estat francès, on Ségolène Royal i Nicolas Sarkozy es disputaran si no hi ha sorpreses la presidència de la república; en segon lloc tenim les municipals a l’estat espanyol; i en darrer lloc i coincidint en dates amb les municipals, les eleccions autonòmiques al País Valencià.

De les municipals hi ha força coses d’interès que caldrà seguir atentament. En primer lloc, i com a barceloní, haurem d’estar atents a la possiblitat d’un canvi al consistori municipal. Les batalla electoral a la ciutat es planteja prou dura i sembla que els partits desplegaran tots els seus mitjans per tal de guanyar. El tripartit municipal amb el PSOE al capdavant sembla prou tocat i més després de 27 anys de govern (es queixaven de 23 però sembla que el canvi no va amb ells). D’altra banda l’apropament de les eleccions sembla que torna a escenificar el teatret de diferències entre el tripartit amb la Mayol antisistema, un alcalde que no el coneix ningú i un Portabella que vetlla més pels hotels de luxe que pels habitats de la ciutat. El PP sembla disposat una vegada més a fer sortir el dicurs més ranci de l’extrema dreta. Tornarà amb la mà dura contra l’incivisme, a la persecució de qui vagi sense samarreta pel carrer, amb el desallotjament d’okupes, relacionant immigració i inseguretat… sí sí, qualsevol dia ens titlla de xusma i el podem batejar com el nostre propi Sarkozy.

Atenció amb els convergents! Estan disposats a entrar de nou a la Plaça Sant Jaume i per això cal desnonar l’Hereu de Clos. Xavier Trias ha fet durant aquests quatre anys una oposició similar a la del PP però prou més hàbil. La política de Trias ha estat la de fer un discurs de dretes, alarmista i dinamitador de la convivència però amb força més serenitat i sempre oferint ajuda al tripartit municipal, no sense condescendència, per fer bé allò que l’equip de govern no feia bé. La pometa de la campanya és tota una estratègia per desbancar al tripartit. Caldrà veure quin paper hi juga però jo tinc una hipòtesi que em convenç prou. La imatge de la campanya i la pometa d’en Tries cerquen trencar la barrera que impedeix a molta gent votar a CiU. L’estigma de conservadors i de dreta roman clavada com una espina però en Trias ha decidit arrancar-la. si més no, a Barcelona. Amb una imatge més Agata Ruiz de la Prada que no pas David Madí vol trencar aquesta barrera que, segurament, és el pas que li cal a convergència per derrotar als del PSOE i els seus aliats d’ERC i ICV-EUiA. Ja ho veurem…

La segona cosa de les municipals, i com a independentista, és la important precampanya que les Candidatures d’Unitat Popular estan duent a terme allà on es presentaran, Els Punt de Trobada es multipliquen per les viles i ciutats del país recollint les propostes de les persones per tal de fer el programa de manera democràtica i participativa. Enguany la cosa va forta i fins i tot sentim ja travesses de resultats. El que està clar és que, al marge dels resultats que sembla que seran prou bons, l’alternativa municipal de l’esquerra independentista s’ha consolidat i això és només el primer pas per fer de la política municipal del nostre país una eina de i per les persones que permeti exercir el poder polític de forma popular i democràtica. Les CUP es consoliden arreu de les comarques com l’única opció si es vol frenar el creixement especulatiu i la destrucció del territori, la corrupció dels gran partits i les comissions del 3%, si el vol fer una política participativa i directa, en català i en clau nacional i sempre des de l’única posició que pot adoptar l’esquerra real, l’anticapitalisme.

En tercer lloc, i com a antifeixista, la Plataforma per Catalunya (PxC) de l’Anglada sembla disposada a extendre el seu model de confrontació feixista i neonazi a més viles del país. Ho porten clar. Ni renovaran el suport electoral, ni els i ls antifeixistes d’aquest país ens ho mirarem passivament.

En quart, i com a català, els Ciudadanos del Boadella volen extendre als ajuntament el toma 3 TV3 infectant així de neolerrouxisme les nostres institucions. Caldrà seguir-los d’aprop i, sobretot, no permetre que l’abstencionisme sigui la seva plataforma electoral. Com més vots hi hagi, més alta serà la barrera del 5% que hauran de superar.

De les eleccions al País Valencià i de les presidencials a l’estat francès ja en parlaré, així com de l’estratègia que les diferents partits vagin desplegant.