Mira’m a mi, no la meva discapacitat

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient jordania amman discapacitat golf Pèrsic musulmans

Per mirar d’ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, el govern de Jordània, amb el suport de l’UNESCO i l’ambaixada del Regne Unit, van llençar fa uns mesos el programa Diferents habilitats, en el marc del qual s’ha fet una campanya a la premsa i la televisió en favor del respecte i la dignitat d’aquestes persones.

Segons dades del Departament d’Estadístiques Públiques de Jordània, entre un 7 i un 10 per cent de la població jordana té alguna discapacitat física. Alguns càlculs la xifren en 600 mil, sobre una població de 6 milions.

Mira’m a mi, no la meva discapacitat

Diferents però iguals
(VO àrab, subtítols en anglès)

Aquí s’explica una mica de què va el programa i com es van filmar els anuncis que va emetre la televisió pública de Jordània
(VO àrab, subtítols en anglès)

Al món àrab és especialment complicat conviure amb qualsevol mena de discapacitat. Fins i tot, les persones amb mobilitat reduïda que en altres països estarien fent una vida d’allò més autònoma, topen amb dificultats de tota mena. A les innumerables barreres arquitectòniques i carrers en mal estat, s’hi suma l’estigma i el prejudici que lliga la persona amb discapacitat amb la imatge de persona incapaç o desvalguda.

Fa un temps, vaig llegir en un article d’un diari àrab el testimoni d’una noia del Iemen que, quan va a comprar al mercat, es troba que hi ha gent que se li acosta i li dóna monedes, perquè es pensen que totes les persones amb discapacitat són captaires. De fet, així ha estat fins ara, sobretot pel que fa a les dones, que en massa casos són repudiades o obligades per la família a pidolar. Per això hi ha dades tan esfereïdores com aquesta: es calcula que entre el 87 i el 90 per cent de les dones amb discapacitat del Iemen són analfabetes.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Precisament el Iemen és un dels països menys adaptats i on les persones amb discapacitat troben més dificultats per a viure de forma autònoma. No n’hi ha dades oficials, però el govern va calcular el 2004 que hi havia unes 380.000 persones amb discapacitat. Per la seva banda, les entitats asseguren que aquesta xifra es queda molt curta perquè, al Iemen, les persones amb discapacitat acostumen a estar-se a casa i en alguns casos, sobretot de malaltia mental, ni tan sols són diagnosticades.

Les autoritats tampoc no s’esforcen en fomentar la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat. Fa uns anys, el govern de Sanaa va aprovar una llei que reserva el 5 per cent dels llocs de treball en el sector públic per a persones amb discapacitat. Però aquest pas endavant va quedar automàticament contrarestat per una sèrie de noves i més estrictes condicions d’accés a un lloc de treball públic.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Un superheroi àrab en cadira de rodes

La Lamís i la síndrome de Down a Bahrain

Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central

Qui tracta el món àrab amb objectivitat?
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Discapacitat i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*