lnterpretant el món àrab i l'islam

Amb motiu de la celebració dels primers sis mesos d’Interpretant el món àrab i l’islam, he preparat una entrada al bloc molt especial. Es tracta d’una entrevista exclusiva m’ha concedit un portaveu d’un dels principals grups insurgents iraquians. En l’entrevista, el Dr. Abdal·lah al-Ani, membre del buró polític de les Brigades de la Revolució del 1920 analitza, segons el seu punt de vista, la situació actual a l’Iraq, i comenta l’opinió que tenen els insurgents de fets tan diversos com el paper del poble kurd en el nou Iraq, o la reacció de l’opinió pública del nostre país a la intervenció militar nord-americana de 2003.

El text que us presento a continuació és la traducció de la primera part de l’entrevista, que va ser realitzada en àrab. Les respostes no han estat resumides, mutilades ni censurades i expressen exclusivament l’opinió i el punt de vista del grup armat Brigades de la Revolució del 1920.

Les Brigades de la Revolució del 1920 són una milícia iraquiana formada per antics membres de l’exèrcit fidels a Saddam Hussein i manté estrets vincles amb molts ulemes sunnites iraquians. El nom del grup (1920) també demostra la seva vocació nacionalista, ja que es refereix a l’any de la revolta contra el poder colonial britànic. Des de 2003 ha estat un dels grups armats que ha llençat més atacs contra les tropes nord-americanes, especialment en les poblacions i províncies sunnites escenari de les batalles més dures, com Abu Graib, Fal·luja i la regió d’Al-Anbar.

D’altra banda, les Brigades estan enfrontades a les actuals autoritats iraquianes, que estan sota les ordres dels partits xiïtes de l’òrbita de Teheran. Amb tot, no contemplen la possibilitat d’atacar els líders ni la població xiïta. De fet, les Brigades s’han caracteritzat per atacar les tropes nord-americanes fent ús de tècniques guerrilleres i desmarcant-se dels atemptats amb bomba indiscriminats d’altres grups insurgents. Durant l’any 2007, les Brigades i Al-Qaida es van enfrontar en una guerra oberta que va ser el preàmbul de la col·laboració posterior entre els insurgents locals i les tropes nord-americanes per l’estabilització del país.

Entrevista al Dr. Abdal·lah al-Ani, membre del buró polític de les Brigades de la Revolució del 1920

Per Jordi Llaonart

– Hem d’interpretar la retirada de les forces d’ocupació de l’Iraq com una victòria de la insurgència, o com la prova de la fortalesa del nou Estat, que ja és capaç d’assumir les tasques de seguretat?

La retirada de les forces d’ocupació no és real. Les forces d’ocupació s’han limitat a redistribuir el personal, però han deixat un nombre significatiu de tropes al país. Segons el que han anunciat, prop de cinquanta mil soldats nord-americans estan desplegats en diverses bases de l’Iraq, a més hi ha 128 mil membres de les empreses de seguretat privades. Temem que totes aquestes tropes seguiran perpetrant les mateixes pràctiques terroristes contra el poble de l’Iraq.

Les patrulles de les forces d’ocupació irrompen cada dia a les cases. Terroritzen la gent de dia i de nit, especialment dones, nens i gent gran. Detenen gent innocent sense ordre judicial i, de vegades, maten persones davant els seus familiars.

Pel que fa a la redistribució, les tropes nord-americanes s’hi han vist obligades a causa de la severitat dels atacs de la resistència iraquiana, que li han suposat grans pèrdues humanes i materials.

El fet que els Estats Units i el govern iraquià hagin anomenat aquest moviment “retirada” és conseqüència de la política mediàtica de mentides exercida pels Estats Units per tal d’amagar les pèrdues a l’Iraq, enganyar l’opinió pública i deslegitimar la resistència iraquiana a través de l’anunci que l’ocupació s’ha acabat i que s’ha consolidat el govern iraquià. Tot això és mentida.

El govern és molt feble i deu la seva existència només a la presència de les forces d’ocupació dels EUA, que s’hi han quedat sota la fal·làcia de dur-nos la democràcia.

– L’actual govern podria ser capaç de millorar les vides dels iraquians?

L’actual govern a l’Iraq existeix gràcies a l’ocupació, tot i que es digui que es forma d’acord amb el resultat de les eleccions. De fet, està construït sobre la mentida d’allò que han anomenat eleccions, celebrades sota l’ocupació, i de conformitat amb les lleis imposades per l’ocupació dels EUA i les normes aprovades per persones designades pel Departament de l’ocupació nord-americana després de la invasió.

La llarga temporada que els partits que van guanyar les eleccions van prendre’s per a la formació del darrer govern va estar acompanyada d’una lluita pel poder que ens dóna una idea sobre la magnitud de les moltes diferències que hi ha entre les parts. Amb tot, el govern, finalment, va ser format, tot i estar allunyat dels criteris d’eficiència i objectivitat, perquè molts dels seus membres estan involucrats en casos de corrupció. A més, els partits van fer un intercanvi de càrrecs entre ells, i la primera tasca que es van proposar fer ha estat la creació d’un comitè per a indultar els casos de corrupció dels diputats i els membres del govern. No hi ha dubte que l’objectiu dels membres del govern és tirar endavant els seus projectes personals. Aquest govern és una còpia distorsionada de l’anterior.

– És possible el diàleg entre les Brigades i l’actual govern a Bagdad?

Com us he comentat, no hi ha possibilitat de diàleg. En primer lloc, perquè creiem que darrera el govern hi ha les forces d’ocupació nord-americanes. També hem vist que el govern forma part del pla B dels EUA, que va ser incapaç d’assolir una victòria militar contra la resistència, a causa de la nostra força, i que ha hagut de recórrer a un projecte polític per a millorar la seva situació a l’Iraq.

Val a dir que aquest projecte polític imposat no representa la voluntat del poble iraquià, ja que els membres del govern no van ser escollits pels iraquians en un context de llibertat.

El govern actual, a més, vol perpetuar l’ocupació i que els EUA assoleixin els seus objectius, mentre treballen per la divisió de l’Iraq i dels seus ciutadans. Per contra, el projecte de la resistència és diferent perquè tractem d’alliberar el nostre país, restaurar la seva sobirania i preservar la seva unitat.

– ¿És cert que l’Iran interfereix en els assumptes interns de l’Iraq?

No és cap secret que l’Iran interfereix en els assumptes de l’Iraq. Tothom ho sap i fins i tot el propi Iran no amaga aquesta intervenció. Teheran ha jugat un paper molt important ajudant les forces d’ocupació nord-americanes a envair i ocupar l’Iraq.

D’altra banda, podeu fer una ullada a la llista de partits que participen en el procés polític. La seva majoria han mantingut relacions gens secretes amb l’Iran durant massa temps. Alguns dels seus líders ni tant sols són iraquians i encara disposen de la nacionalitat iraniana. També s’han fet públics documents que demostren el suport de l’Iran a milícies terroristes iraquianes que han participat en interrogatoris i tortures contra detinguts iraquians en les presons secretes.

– Creieu que els Estats Units permet i accepta que l’Iran participi en els assumptes interns iraquians?

Se sap que en política no existeixen els amics per tota la vida ni els enemics permanents. Hi ha interessos comuns, i si els Estats Units estan en desacord amb l’Iran en alguns temes, això no vol dir que mantinguin diferències en tots els altres assumptes.

Tot just us he comentat que l’Iran ha reconegut jugar un paper a l’Iraq que ha beneficiat l’ocupació nord-americana. En contraprestació, els EUA han solucionat assumptes que afectaven l’Iran i els han permès entrar i participar en l’escena iraquiana.

Recordeu que les forces d’ocupació dels EUA han permès que les milícies criminals vinculades a l’Iran duguin a terme els seus crims, com a contraprestació per haver espiat per a ells i haver lluitat contra la resistència i el model de societat iraquiana.

Autor: Jordi Llaonart

Fi de la primera part de l’entrevista al Dr. Abdal·lah al-Ani, membre del buró polític de les Brigades de la Revolució del 1920 (llegiu la segona part aquí)