Poema del llibre: Sol, i de dol, de J. V. Foix:
Saber narrar, en llenguatge vigorós
Deler i desig i plers i sense esforç
Rimar bells mots amb el ritme dels cors
Amants o folls; i gens fantasiós.
-Oh dolç fallir!-, coronar les lluors
Éssers de carn, tot oblidant els morts
I l’ombra llur, reial i d’un bell tors
Reprendre el tot vital i rigorós.
Saber sofrir sense llanguir, i amar
Sense esperar, i essent, ardit del segle,
Témer l’enuig i al nàufrag dar la mà;
Viure l’instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i l’obscur seguir normes i regla
I enmig d’orats i savis, raonar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!