Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
– S’ha de consumir “perquè ningú fabrica coses per no vendre; és veritat que hi ha gent que ha perdut la feina, però hi ha molta gent que té feina i que pot consumir; i la gent que pot consumir ho hauria de fer, perquè així contribueix que el seu veí o el seu fill mantinguin la feina”.
Amb aquestes paraules, el Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va contestar a una de les preguntes que li va fer Jordi Basté al Programa El Mon de RAC1.
Jo voldría preguntar-li, que quant guanyen entre ell i la seva dona, amb tots els càrrecs que tenen, i si creuen que el cobrament del seus “sous” pot estar en perill. Perquè la majoria de la gent treballadora, malgrat tenir feina, no sap fins quan, o si la seva empresa podrà seguir pagant la nómina, i no es vegi afectada per una escalada d’impàgaments que passa d’una empresa a l’altre amb un efecte dòmino. I la gent que som autònoms, si tenim sort i les empreses que ens donen feina no han plegat, segueixen trucant-nos per que els hi donem servei, o no ens han fotut al càrrer perquè la poca feina que tenen es per la gent que tenen en plantilla, no tenim cap seguretat que segueixi sent així, i puguem seguir facturant i cobrant el suficient per poder seguir pagant les despeses fixes i una miqueta mes per poder seguir subsistint.
El president de Catalunya, no pot dir bajanades com aquesta. La solució a tot plegat no es que la gent es posi a consumir perquè si, el consum ha de ser responsable, i ningú consumirà mes o menys perquè ell ho digui. Qui pugui fer-ho, si no ho fa, estalviarà, i tard o d’hora acabarà fent us d’aquests diners i si no, els dipositarà en algún banc, que suposadament en farà us per donar crèdit a qui el necessiti. Així es com funcionen les coses, i no recomanant a la gent que pot, que es gasti els diners en el que sigui, fent-se càrrec de que està fent una mena d’obra de caritat amb la gent que està a punt de perdre la feina. Perquè si algú te la desgràcia de quedar-s’hi, que no esperi que la gent com ell, l’ajudi en res. El seu èxit es basa en fer proclames populistes, estar en un partit que es una màquina de guanyar eleccions, i donar els cops de colze necessaris per treure’s de sobre a qui li faci ombra. Qui tingui dificultats per arribar a final de mes, s’haurà d’espavilar com pugui, perquè la gent com ell, no mourà cap dit per ajudar-los.
Jo voldría preguntar-li, que quant guanyen entre ell i la seva dona, amb tots els càrrecs que tenen, i si creuen que el cobrament del seus “sous” pot estar en perill. Perquè la majoria de la gent treballadora, malgrat tenir feina, no sap fins quan, o si la seva empresa podrà seguir pagant la nómina, i no es vegi afectada per una escalada d’impàgaments que passa d’una empresa a l’altre amb un efecte dòmino. I la gent que som autònoms, si tenim sort i les empreses que ens donen feina no han plegat, segueixen trucant-nos per que els hi donem servei, o no ens han fotut al càrrer perquè la poca feina que tenen es per la gent que tenen en plantilla, no tenim cap seguretat que segueixi sent així, i puguem seguir facturant i cobrant el suficient per poder seguir pagant les despeses fixes i una miqueta mes per poder seguir subsistint.
El president de Catalunya, no pot dir bajanades com aquesta. La solució a tot plegat no es que la gent es posi a consumir perquè si, el consum ha de ser responsable, i ningú consumirà mes o menys perquè ell ho digui. Qui pugui fer-ho, si no ho fa, estalviarà, i tard o d’hora acabarà fent us d’aquests diners i si no, els dipositarà en algún banc, que suposadament en farà us per donar crèdit a qui el necessiti. Així es com funcionen les coses, i no recomanant a la gent que pot, que es gasti els diners en el que sigui, fent-se càrrec de que està fent una mena d’obra de caritat amb la gent que està a punt de perdre la feina. Perquè si algú te la desgràcia de quedar-s’hi, que no esperi que la gent com ell, l’ajudi en res. El seu èxit es basa en fer proclames populistes, estar en un partit que es una màquina de guanyar eleccions, i donar els cops de colze necessaris per treure’s de sobre a qui li faci ombra. Qui tingui dificultats per arribar a final de mes, s’haurà d’espavilar com pugui, perquè la gent com ell, no mourà cap dit per ajudar-los.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!