Per camins i carreteres

Potser sona a tòpic, però a mi, el Nadal no m’agrada. Tampoc es que ho passi molt malament, però se que hi ha gent que si, que aquests dies, ho passa molt malament. El que mes hem molesta es aquesta falsa fraternitat, de que tot-hom s’ha d’estimar, i felicitar, i fer regals. Potser el mercantilisme, m’es mes indiferent, que voleu, es normal que si la gent gasta mes de l’habitual, algú en tregui profit, els anuncis per tot arreu, insuportables, especialment els de colònia, un miserable potet de colònia a preu d’or, això si, amb el nom d’algú "important", i una ampolla "preciosa", el regal ideal per quan no saps que regalar i vols quedar be. Tampoc suporto tots aquests guarniments lluminosos dels carrers, contaminació lumínica, i de l’altre, una despesa innecessària que es paga, com sempre amb la nostre contribució en forma d’impostos. I a part de tota la despesa econòmica privada i pública, també te com ja he dit, una incidència molt negativa en algunes persones, que no poden ser tot lo felices que mana el dia, cosa que els produeix una forta tristesa, i en d’altres, nombroses disputes familiars.

Malgrat tot això, haurem de complir, i trucar a familiars i amics que fa temps que no veiem, i anar a dinars familiars. Que hi farem, potser això es el que mes em rebenta, no poder passar d’aquesta festa. Però, si nadal es amor, que sigui nadal tot l’any.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!