Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
La nova perspectiva que obre per a Catalunya el govern de José Montilla com a president, no hem preocupa gens pel fet que ell hagi nascut o no a Catalunya, de fet, no crec que Artur Mas sigui un gran nacionalista, es clar que si no ho fos, no estaria en un partit nacionalista, però, per exemple, la falta d’interès a canviar-se el nom de Arturo per Artur, pràcticament fins que ha estat candidat a la presidència, quan la majoria de la gent ho varem fer així que es va poder, fa que no m’en fiï del seu nacionalisme. Tornant a José Montilla, durant la campanya electoral, va dir una i altre vagada que la lluita per la identitat, passaria a segon pla, i aquí es on podem preocupar-nos, de moment, la identitat espanyola, si que la defensa, com podem veure aquests dies amb l’afer de les banderes. Durant els 23 anys de Pujolisme, el fet identitat-iu, ha millorat, es clar que després de 40 anys de dictadura nacionalista espanyola, per poc que es fes, era per millorar, però, per mi ha estat molt positiva. I el que ara temo, es que amb el PSC al govern, el fet nacional, quedarà arraconat, i de mica en mica, anirem reculant tot el que hem avançat aquests anys. I això es el que no podem perdre, que podrem aconseguir o no la independència, però la flama de l’esperança que algun dia sigui possible, no hem de deixar que s’apagui, i amb un ascens del PSC, perilla. Per això, no m’agrada que Montilla sigui president.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estem en un sistema constitucional pactat i hereu de la dictadura, on és va deixar el sistema lligat i ben lligat en una monarquia parlamentaria, sense el lliure dret d’autodeterminació i a on van quedar clar els privilegis estalblerts amb l’anterior sistema i el de l’espanyolisme impenintent.
I on sense el Partido Popular Español i el PSOE juntament a la seva guàrdia petroriana de la magistratura no deixarà fer gaire, tret de interpretacions involucionistes i retrogrades de la constitució i pròpies dels privilegis establerts durant la dictadura franquista.
Una bona fotografia, suggerent, posar més senyeres a més llocs, encara que no siguin oficials.
Els partits tindrien que posar-se d’acord perquè els catalans també poguessim anar pel món amb un carnet identificatiu propiament català, encara que no fos oficial.