Per camins i carreteres

He rebut una carta del "Ministerio de Trabajo y asuntos sociales", que m’anuncia que el dia 29 de Setembre, el govern,  va aprovar l’avant-projecte de l’estatut del treballador autònom. Diu, que estarem protegits en cas de baixa per maternitat, accident de treball o malaltia professional, podrem jubilar-nos de manera anticipada i cotitzar en temps parcial en determinades activitats. Permís de maternitat i paternitat, i prestacions per risc durant l’embaràs o la lactància; els fills menors de 30 anys es beneficiaran de reduccions en el pagament a la seguretat social quan treballin com a autònoms a l’empresa familiar; i s’establirà una ajuda similar a la prestació per atur. Al final, diu: que això, suposarà un moderat increment de les cotitzacions a la seguretat social. En el tríptic que acompanya la carta, també diu que es regularà el regim professional dels autònoms econòmicament dependents.  

Penso que ja era hora que els treballadors autònoms puguem tenir les mateixes prestacions que la resta de treballadors, benvingut sia l’estatut del treballador autònom. Intento no ser d’aquells que sempre estan dient que els treballadors autònoms, estem abandonats i que no tenim drets. Això, es veritat, però nomes es una qüestió econòmica, la majoria, cotitzen el mínim, cosa que comporta una jubilació mínima, i en tots els casos tenim de fer front a coses que en els altres treballadors s’en fa càrrec l’empresa on treballen. Ara haurem de pagar mes, i no podrem repercutir-ho al que guanyem, però a la llarga, suposo que serà positiu tenir la majoria d’aquests drets, i la part econòmica la resoldrem com puguem, com sempre.

Podríem dir que si som autònoms es perquè volem, però segur que hi ha molta gent que ho son perquè no tenen mes remei que ser-ho, i en molts d’aquests casos, son empreses que obliguen al treballador a fer-se autònom. Aquests, son autònoms dependents, que pràcticament nomes treballen per a una empresa, i llavors, aquest treballador es un assalariat sense drets, per això, penso que s’hauria de protegir especialment aquest tipus de treballadors; per exemple, quan la facturació, superi el 75 % dels seus ingressos a una mateixa empresa, obligar a aquesta a reconèixer els mateixos drets al treballador que si estigués en plantilla.

Jo mai he estat un autònom dependent, sempre he treballat per molta gent. No vull dir amb això que les coses m’hagin anat molt be, se de molts transportistes que treballen per una sola empresa, que els ha anat millor que a mi. Potser en el que mes he guanyat es en llibertat, si un client no m’interessa, l’engego i llestos, però per altre banda, es difícil en la meva feina i amb un horari limitat, tenir la feina justa, uns dies en sobra i d’altres en falta; quan n’hi ha molta, la gent s’enfada perquè no els puc atendre, llavors, no hem truquen durant un temps, i hem baixa la feina. I així estic des de fa 30 anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!