Aquests dies de festa, uns marxen fora, altres van a la segona residència, altres aprofiten per anar a veure amics, i nosaltres que fem, doncs el que surti. Mai planegem res. Si estem amb els amics, molt be, i si no, agafem el cotxe i anem allà on ens dugui el cor. Però el dilluns de Pasqua, sempre a casa, a dur la Mona o be que ens la duguin a nosaltres. I avui, així ha estat, els fills han vingut a dinar i han portat per postres una Mona, i nosaltres contents que estem de fer de xiquets, que de tant en tant va molt be. Aquí os deixo amb la nostra humil taula, i la Mona. Els comensals no sortim perquè ens hem amagat al darrera de la càmera. Salut pera tots. Rosa
Què bò!!!!!!!!
Això sí, la crema catalana sense tel, si us plau…. ecs…..
Què bò!!!!!!!!
Això sí, la crema catalana sense tel, si us plau…. ecs…..
Petons!!