La meva proposta davant les discrepàncies que comporta la llei antitabac és que la normativa hauria de permetre que el propietari pogués habilitar una zona de fumadors, on no calgués que entrés el treballador de l’establiment. És a dir imitar l’activitat d’un “self service” en què el client fumador escollís el seu menú a la barra i se l’emportés a la zona habilitada de fumadors sense que el cambrer hagués d’entrar per res. I quan el client acabés el seu àpat, doncs tornés la plata de menjar a la barra. D’aquesta manera no hi hauria contacte entre els cambres del local i els clients fumadors.
I també us dia que el que hauria de fer el govern és preocupar-se per satisfer a tots els sectors de la societat, deixar d’imposar i prohibir. Que ens deixin viure i portar els nostres negocis tranquils, que en temps de crisis prou difícil és.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I a on anirien a parar els fums? Ja m’imagino el fumador de torn sortint del garito, i amb ell un nuvol de fum invaint la part dels nofumadors… O un extractor llançant, dia i nit, fums als veïns. El que diu crec que no es cap solució. Com no és cap solució la garrafada etílica municipal que a molts indrets les autoritats fomenten.
Atentament