Literatura catalana moderna - Illes

PSAN, PSM-Entesa Nacionalista, Maulets, OSAN-Endavant, CGT, Lluís Maria Xirinacs, Alternativa per Mallorca…

1) Lluís M. Xirinacs i el sobiranisme d’esquerres dels Països Catalans recomanen Memòria política de la transició (Edicions El Jonc)

2) Cecili Buele, diputat del PSM-Entesa Nacionalista recomana els articles de Miquel López Crespí

 
1) La prestigiosa revista independentista i socialista Lluita portaveu d’una de les més importants organitzacions independentistes d’esquerra dels Països Catalans [el Partit Socialista d’Alliberament Nacional -PSAN] recomana en el seu número 218 el llibre d’assaig de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc).
L’històric òrgan de l’independentisme dels Països Catalans recomana aquesta nova aportació a la història del segle XX de l’escriptor de sa Pobla (Mallorca) Miquel López Crespí mitjançant un article de Quim Gibert (que també havia sortit publicat a L’Estel). Cal recordar que en el Consell de Redacció d’aquesta important organització revolucionària hi són presents alguns dels homes i dones més prestigiosos del nacionalisme d’esquerres català ja que hi ha Josep Guia, Núria Cadenas, Miquel Alonso, Marc Candela, Pau Caparrós, Sergi Franch, Toni Gisbert, Màrius Martínez i Alicia Toledo.
Cal dir que l’assaig de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició després de les crítiques extremadament favorables que ha merescut de part de la majoria de forces polítiques revolucionàries i nacionalistes d’esquerra dels Països Catalans s’ha convertit en una espècie de “manual per la lluita nacionalista” per a les joves generacions de patriotes i militants antisistema de Catalunya. A Mallorca, i el dia de la presentació de l’assaig que comentam, recomanaren el llibre, tot resaltant la seva importància per a servar la memòria històrica del nostre poble, Mateu Morro, secretari general del PSM i Consell d’Agricultura del Govern Balears, Llorenç Buades, màxim responsable de la secretaria d’Acció Social de la CGT-Illes, Tomeu Martí d’Alternativa per Mallorca, l’escriptor Jaume Santandreu i la militant de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional (Endavant) Anna Violeta Jiménez. Igualment la històrica formació independentista “Maulets” ha encoratjat -mitjançant una recomanació en la seva publicació- la lectura d’un llibre que ja comença a ser considerat eina d’importància cabdal en la tasca del nostre alliberament nacional i social.
Lluís M. Xirinacs, l’històric lluitador per la República, la independència de Catalunya i el socialisme no burocràtic, en la presentació a Barcelona digué de l’obra de Miquel López Crespí: “Miquel López Crespí resuscita aquella literatura política vigorosa dels anys trenta on al pa se le deia pa i al vi, vi. Se situa nítidament del costat dels oprimits, individus i nacions. Té el mèrit de plantejar les dues coses juntes. Supera la nefasta divisió històrica entre llibertaris i nacionalistes. Dóna per suposada la condemna dels opressors de les dues menes. I, sobre tot, esmerça el gran esforç per desemmascarar les falses esquerres socials i nacionals.
‘Tot amb dades fefaents, incontrovertibles. Quina falta feia un llibre així! L’escriu des de la seva perspectiva mallorquina. Això també omple un buit important. Ja voldria jo conèixer algun llibre semblant des de l’òptica valenciana! Perquè, deixeu-m’ho dir, el meu llibre La traïció dels líders és redactat només des de l’angle del Principat de Catalunya.
‘Més qualitats. Ell, a més d’un gran intellectual amb un bagatge bibliogràfic i una producció de llibres propis envejable, a més d’un gran periodista collaborador prolífic de la premsa, és des de l’inici de la seva joventut un lluitador tenaç en el terreny dur de la praxi política, més de base i més compromesa. També fou represaliat pel franquisme. I, en aquest terreny alhora difícil i arriscat, mostra una rara virtut. Evita exitosament les baralles internes, les rivalitats estèrils i nefastes tan monòtonament abundants entre els grups en lluita des de l’esquerra i el nacionalisme. La seva magnanimitat sobrevola les misèries induïdes per l’opressor prepotent en la barroera marginació a què són sotmesos”.
Anna Violeta Jiménez, de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional (Endavant) també ha escrit:
“Qui controla el passat controla també el futur. Qui controla el present, controla el passat. (de la novella de George Orwell 1984)’
‘Orwell ja ens advertia (en el seu cèlebre llibre 1984) dels perills que comporta el control de la història. Precisament No era això: memòria política de la transició de Miquel López Crespí reivindica uns fets, la resistència popular al franquisme, des d’una òptica veritablement d’esquerres i revolucionària, és a dir, ben diferent del que ens mostren els principals mitjans de comunicació.
‘Avui, vint-i-cinc anys després de la mort de Francisco Franco, tenim una visió parcial del que realment va succeir durant la dictadura, especialment d’aquell període obscur en la nostra història, la mal anomenada transició. La transició no fou més que un canvi formal, una operació continuïsta emparada per la constitució i pels estatuts d’autonomia. Un canvi legitimat per la política del consens entre l’esquerra oficial i el franquisme. Entre una colla d’oportunistes que s’apropiaren dels mots “comunisme” i “socialisme”, utilitzant-los per al seu benefici personal, i els neofranquistes, als quals interessa ocultar el passat i ignorar un debat plural.
‘En aquest marc, els autoanomenats “demòcrates de tota la vida” han estat erigits pels mitjans de comunicació com els protagonistes que possibilitaren la caiguda del règim, obviant les organitzacions i les persones anònimes que lluitaren aferrissadament per un canvi real.
‘Són necessàries més que mai veus crítiques que ens donin una visió del que va passar en aquesta etapa tan recent de la nostra història. Si no estam abocats a l’oblit i a l’amnèsia collectiva.
‘Per això són tan necessàries iniciatives com la d’en Miquel López Crespí en escriure No era això: memòria política de la transició. Per conèixer de primera mà el que ha estat la lluita popular contra el feixisme i els seus aliats. Aquests deixaren el poble sense coneixença del que realment havia passat, de la seva memòria històrica, i així impossibilitaren que el poble sàpiga que s’hauria pogut guanyar molt més en l’anomenada transició de no haver pactat amb el franquisme reciclat i amb la burgesia. Al poble se li negà tota oportunitat de decidir el seu futur (pactes secrets per les “altures”). […]
‘Esperem que llibres com aquest serveixin per conscienciar al poble de la traïció que li feren els diferents poders”.

————————-

Saber dir les coses: els articles de Miquel López Crespí
Per Cecili Buele Ramis, exconseller de Cultura del Consell Insular de Mallorca

Reivindicar la dignitat de l’esquerra
L’escriptor Miquel López Crespí ha d´editar un recull dels articles que ha publicat al llarg dels anys a la premsa de les Illes. Tots els partits polítics que conformen el Pacte de Progrés, els seus representants més significatius i les seves actuacions públiques més cridaneres, són al punt de mira preferent de l’autor d’aquest llibre.
La visió crítica del Pacte de Progrés que traspua l’obra de Miquel López Crespí, el fa un d’aquells ciutadans que endevinen i encerten, avui, allò que succeeix demà. Amb això, s’avança sovint als esdeveniments, preveint-los i enfrontant-si amb acurada precisió.
Analitzant en profunditat etapes i circumstàncies de temps enrera, observa les realitats polítiques actuals i intenta projectar-les en una perspectiva de futur que, lluny d’albirar-s’hi clar i diàfan, ofereix més tost aquelles ombres ennigulades que solen precedir les tempestes a les nostres illes.
Més que acontentar-se veient amb complaença la tan desitjada arribada al poder d’un govern progressista i nacionalista, per primer cop en la història illenca del nostre país, deleja veure’n perllongada l’actuació durant dècades continuades.

En els articles de Miquel López Crespí es reclama amb molta més força fer país de bon de veres
Per això mateix, no dubta a mostrar-se molt crític davant tot allò que considera mancança greu. En reclama més grans dosis de gosadia i atreviment. Hi recomana un nivell més alt de fermesa en les propostes. Hi rebutja durament les actituds que van prenent uns governants, massa sovint semblants a gent encastellada en dèries característiques del món conservador. Per això es mostra molt exigent. No vol veure’ls enlluernats davant les poltrones del poder, ni davant els sous sucosos que perceben puntualment cada mesada. Més que alimentar-se l’afany d’acumular càrrecs públics a balquena, els reclama amb molta més força fer país de bon de veres. En fa sempre una crítica amistosa, no per això manco punyent.
Els reclama “siau qui sou”, nacionalistes i d’esquerres, no cansant-se mai de repetir-ho. Cadascú des del seu lloc, però sempre en bé del poble maltractat i arraconat secularment.
Tant li és fixar-ne l’atenció en les formacions polítiques que integren el Pacte de Progrés, com en les persones que hi governen, com en les actuacions duites a efecte mitjançant la tasca de govern que han desplegat en aquests anys.

Els articles de Miquel López Crespí demanen enfortir un Pacte de Progrés que ens faci avançar en autogovern i independència, en solidaritat i lluita oberta
En fa una repassada general pel conjunt de les Illes Balears i Pitiüses. Hi destria les dones i els homes que han rebut l’encàrrec popular d’enfortir-hi un Pacte de Progrés que les faci avançar en autogovern i independència, en solidaritat i lluita oberta, en autoreconeixença i autoafirmació.
Els reclama noves formes d’exercir la tasca de govern, com a via única per sortir del desencís i la decepció cada cop més escampats a les quatre illes.
No dissimula gens ni mica les seves preferències personals pel cabdill de l’esquerra nacionalista de Mallorca, amb qui ha compartit temps enrera moltes lluites: Mateu Morro. El veu molt ben dotat d’aquella intuïció política que esdevé més encertada. Creu que, amb el pas del temps, els fets li donen sempre la raó.
Alhora que veu el nacionalisme que representa el PSM com una de les opcions polítiques manco embrutides pel poder, s’adona d’operacions molt ben muntades per desmuntar-lo d’allà on ha aconseguit situar-se a hores d’ara.
Percep en l’actuació política institucional d’Els Verds de les Illes la gran esperança de futur per a aquests pobles, amb la pràctica lluitadora més aferrissada contra la degradació dels territoris i els entorns de les Illes.
Repassant un per un tots els partits del Pacte, en constatar l’aferrissat enfrontament que produeixen les polítiques divergents de dues formacions diametralment oposades, com són Esquerra Unida i Unió Mallorquina, no dubta a traure a llum algunes de les contradiccions internes més ferotges que, al seu entendre, té i manté la formació esquerrana.
Als problemes d’ordre intern que pateix Esquerra Unida, n’afegeix molt dures crítiques al fet de veure’l com un partit que mai no escolta, que persegueix immoralment la dissidència i que s’uneix al PSOE en actuacions poc comprensibles.

Es reivindica constantment la dignitat de l’esquerra i en reclama unes polítiques diferents a la dreta caciquil conservadora
En relació amb el Pacte de Progrés, en general, Miquel López Crespí, reivindica constantment la dignitat de l’esquerra i en reclama unes polítiques diferents a la dreta caciquil conservadora; n’exigeix una major atenció a la marginació social, a la protecció del territori, al foment de la llengua i la cultura catalana, a l’impuls de l’ensenyament.
Alhora que apunta cap a la lluita necessària contra el racisme, el sectarisme, l’acumulació de càrrecs, o l’encimentació del territori, en una crítica que, per amistosa, deixa de ser també punyent.
Amb aquesta visió crítica del Pacte de Progrés, amb tots els articles que en defensa d’una política nacionalista i d’esquerra ha publicat aquests darrers anys, Miquel López Crespí ha sabut dir molt bé les coses pel seu nom, esmolant les arestes dels grans errors comesos i posant fites punteres als reptes del futur.

——

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!