Des de sempre vaig saber que Gabriel Noguera era un gran artista. Anys més endavant, a finals dels seixanta i començaments del setanta, compartírem els somnis d’aquella joventut alletada amb els fets del Maig del 28 i la renovació de la plàstica i la literatura mallorquina. De cop i volta, sense quasi adonar-me’n de la
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la Nit Literària de començaments del 2002 (Homenatge a les Lletres), marcava el pols cultural dels Països Catalans. Com informava el web del Gabinet de Premsa de la UAB en un comunicat de dia 22 d’abril del 2002: “La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de
Teòricament, segons els analistes del sistema, la transició política (és a dir, l’autotransformació del règim de la burgesia feixista en un altre de més homologable a nivell internacional) finí amb la victòria del PSOE en les eleccions d’octubre de 1982. Però convendria recordar que, en el període que va de la mort del
En el llibre Classificació 3R: el cinema a Mallorca, de Margalida Pujals i Manel Santana (Ciutat de Mallorca, Documenta Balear, 1999), podem trobar un apartat dedicat a la història del Cineclub Universitari. En aquest interessant apartat (pàgs. 113-116) en què els autors ens recorden la feinada feta per Antoni Figuera, Vicenç Santandreu, Emili
George Sand i Frédéric Chopin són dos dels viatgers romàntics més famosos que visitaren l’illa en el primer terç del segle XIX. Chopin amb la música i George Sand amb la novella i els llibres de viatges (vegeu el llibre Un hivern a Mallorca de George Sand) ens deixen documents importantíssims de com
Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart Dia deu de setembre de 2003, en el marc de la Diada de Mallorca, juntament amb el president de l’OCB, Antoni Mir, el professor de la UIB i històric dirigent del PSM Sebastià Serra, i el poeta i investigador Ferran Lupescu, Maria Antònia Munar, presidenta
Lletra de batalla, el poemari que acaba de publicar l’Editorial Bromera del País Valencià, ha tengut molt més sort que el seu germà bessó Revolta, que edità l’editorial Moll en la famosa col·lecció de poesia La Balenguera el març de 2000. La multitud de problemes que l’autor hagué de patir, els entrebancs i travetes patides
Dia quatre de març del 2003 va morir a Barcelona, a conseqüència d’una llarga malaltia, Arturo Van den Eynde, intellectual marxista revolucionari i dirigent trotsquista que formava part de la direcció del POR (Partit Obrer Revolucionari). Arturo Van den Eynde era conegut també pel seu històric “nom de guerra” del temps de la clandestinitat:
Corambé: el dietari de George Sand i Neus Canyelles Recentment l’escriptora Neus Canyelles ha presentat la meva darrera novel·la, Corambé: el dietari de George Sand, a l’històric marc de la Casa Catalana de Palma. Na Neus és una persona estimada i a més una brillant escriptora. Sovint he escrit articles comentant la seva
La complexa personalitat de George Sand, exemple paradigmàtic de la generació de romàntics de 1830, dóna per a escriure diverses novelles. Quan a finals de 1997 em vaig enfrontar per primera vegada amb el personatge de cara a una aproximació novellada a la història de la seva vida i a la seva intensa
Irlanda i la lluita per la Independència Per Miquel López Crespí, escriptor Per a conèixer les lluites dels anys cinquanta, normalment oblidades i silenciades, ja que no tengueren el ressò dels combats d’unes dècades posteriors, és molt important consultar el llibre de J. MacGarrity Resistència: la Irlanda ocupada pels anglesos (Barcelona, Mediterrània Edicions, 1966). Com
Illes – La generació literària dels 70 i l´antifranquisme Memòria històrica: Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984) En el petit resum de les meves memòries de la lluita antifranquista editat per “El Tall” l’any 1994 (L’antifranquisme a Mallorca, 1950-1970) hi havia algunes petites pinzellades referents a la situació de la cultura a Mallorca en
Miquel Julià i el deure del combat Si ara us hagués de concretar exactament el dia, el mes i l’any que vaig començar a coincidir en la lluita pels nostres drets nacionals i en defensa de la cultura catalana amb l’amic Miquel Julià, no us ho sabria dir amb certitud. Són ja tants d’anys! Ben
Per Pere Rosselló Bover, escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1) Amb La novella (2), obra finalista del X Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2002, Miquel López Crespí basteix un retrat, satíric i punyent, de l’actual món literari mallorquí. La novella -que potser s’hauria pogut titular La presentació- narra en
Dia 6 d’agost de 1977 tengué lloc en un saló de la cafeteria Almudaina de l’avinguda Jaume III una reunió decisiva per a organitzar -entre totes les forces polítiques i culturals mallorquines- el retorn de les despulles de l’intel.lectual (Gabriel Alomar) més blasmat per les classes dominants mallorquines, aliades sempre al més reaccionari que hi