Literatura catalana moderna - Illes

L’herència d’octubre

Per Carles Castellanos

La Revolució de l’Octubre de l’any 1917, que va tenir lloc principalment a Rússia [1], ha representat una experiència cabdal en la història dels canvis socials de la humanitat. Ha estat una experiència que ha encoratjat d’una manera potentíssima les lluites i els canvis socials i polítics arreu del món durant més de setanta anys i que va ser la raó de fons de l’hegemonia ideològica del marxisme a Europa durant llargs decennis. I, encara, a data d’avui, la influència del comunisme (sorgit fonamentalment de la Revolució d’Octubre) persisteix, malgrat l’ofensiva ideològica contrària desenvolupada al llarg de les darreres dècades, una ofensiva que hem de tenir clar que té dos precedents fonamentals: una repressió sanguinària (especialment cruenta al Con Sud americà) i la manipulació de l’ensorrament de Bloc Soviètic.

Contràriament a allò que prediquen els ideòlegs neoliberals del capitalisme les contradiccions socials i ideològiques no s’han esvaït i, sota diferents formes, han reaparegut lluites de resistència que es van articulant al voltant d’organitzacions que forçosament s’inspiren avui també en principis sorgits d’aquesta experiència revolucionària.

L’evolució posterior de Rússia, de la Unió Soviètica i dels Països de l’Est d’Europa, sobretot els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial [2], no ens ha d’impedir de fer unes consideracions específiques del que va ser aquella ruptura política i del llegat que ens ha deixat, encara que sigui de manera forçosament breu en aquest article.

Com podem valorar, en síntesi, la importància de la Revolució d’Octubre? En destacarem quatre elements fonamentals: [Continuar]

1)Una revolta popular (d’obrers i de pagesos) victoriosa que va posar fi a una tirania

2) Un estímul potentíssim per a les lluites obreres i populars del seu temps.

3) Un impuls per a la lluita anticolonial arreu del món.

4) Un referent per a la resistència al Centre de l’imperi capitalista

1) Una revolta popular (d’obrers i de pagesos) victoriosa que va posar fi a una tirania.

Qualsevol valoració del que ha representat la Revolució d’Octubre cal que sigui situada en el seu context: com estava el país abans d’aquest esdeveniment? Què va representar per a la societat i per a les seves classes socials? Alguns analistes socials i polítics de poca volada han volgut fer jutjar la Revolució d’Octubre fora del seu context social i històric amb la intenció de denigrar aquesta experiència revolucionària. Cal posar el debat arran de terra, en la realitat. Si estudiem bé el règim tsarista, fonamentat des de feia segles en la misèria amplis sectors de les classes populars de l’estat rus, i coneixem també els avatars polítics de principis del segle XX (1904 – 1917), amb les maniobres reiterades dels sectors burgesos per a establir pactes continuistes amb el règim tsarista, podrem copsar la importància d’aquesta revolució sorgida del cor de les classes populars. L’alliberament que va representar per a milions de persones oprimides és la realitat bàsica que cal constatar.

2) Un estímul potentíssim per a les lluites obreres i populars del seu temps.

Tot el món de l’època va tremolar amb la Revolució Soviètica, que va ser identificada per àmplies capes obreres i populars com un esclat alliberador. Només cal llegir la premsa de l’època, i fins als anys 30, als Països Catalans per a entendre aquesta percepció. Fins i tot els sectors obrers d’adscripció anarquista contemplaven aquesta experiència amb una gran admiració i les lluites d’aquesta experiència eren recordades com a exemples a seguir.

3) Un impuls per a la lluita anticolonial arreu del món.

Un altre efecte de la Revolució d’Octubre es pot trobar en la lluita anticolonial. Lenin es va posicionar ben aviat contra l’imperialisme, i les repercussions d’aquests posicionaments van intervenir activament en els moviments d’alliberament de continents sencers: Àsia (Xina, Vietnam etc.), Àfrica (Ghana, Kenya, El Congo, Algèria, etc.), Amèrica (Cuba, Argentina, Xile, Nicaragua, etc.)…, moviments que van revolucionar la faç de la terra i que en molts de casos van abocar a nous estats independents. Es tracta d’unes experiències de lluita que han arribat fins al temps present, on encara hi ha moviments socials importants que s’inspiren en experiències relacionades amb la Revolució d’Octubre (com el moviment anomenat maoista del Nepal, els moviments socials i polítics d’esquerra de l’Amèrica del Sud, o els diversos focus contra el neocolonialisme a l’Àfrica).

4) Un referent per a la resistència al Centre de l’imperi capitalista

Pel que fa al Centre de l’Imperi capitalista (bàsicament Europa i Nord-Amèrica) la Revolució d’Octubre ha deixat un llegat que no s’ha esvaït, malgrat els avanços socials que han fet al llarg de les darreres dècades les ideologies liberals. En la mesura, però, que al llarg dels anys 90 del segle passat i anys posteriors s’han anat reforçant moviments socials de resistència, els referents de la Revolució d’Octubre tornen a ésser presents. El fet és que mentre hi hagi opressió i lluita de classes el referent d’aquesta experiència de fa noranta anys no pot deixar d’aparèixer una volta i una altra.

Les experiències ulteriors (dels anomenats "Països de l’Est d’Europa" i els posicionaments dels partits comunistes de l’Europa Occidental) han creat importants recels envers el comunisme d’inspiració estalinista, però sense arribar a esborrar dins la memòria popular la importància cabdal de la Revolució d’Octubre.

Aspectes crítics

A més d’aquests trets fonamentals que hem exposat breument, és possible d’apuntar alguns aspectes crítics, sobretot si analitzem aquella experiència des de la nostra perspectiva actual de lluita revolucionària alhora social, nacional i de gènere.

Des d’un punt de vista general es podria apuntar que la rigidesa que va acompanyar de manera forçosa les lluites per la presa del poder i el seu manteniment, en un entorn social escassament polititzat, va provocar el desenvolupament, des d’un primer moment, de tendències al dogmatisme i a l’esquematisme, tendències que no es desplegarien, però, fins uns anys més tard amb l’adveniment de l’estalinisme. Entre d’altres qüestions l’esquematisme inicial va portar a establir una equació que més tard s’ha demostrat inexacta: la confusió del progrés revolucionari amb una veritable cursa industrialista en la qual el que esdevenia prioritari eren els objectius productivistes i es deixava en un segon pla, el desenvolupament dels instruments socials de participació política i d’altres aspectes econòmics referents al medi i a la gestió dels recursos escassos.

Una altra mancança que, des del nostre punt de vista, podem assenyalar es pot trobar en la política envers la qüestió nacional, fonamentada en una formulació excessivament tacticista (en què es donava suport tan sols als moviments que podien ser favorables a la revolució socialista mundial, o a la pràctica, al poder dels països comunistes). Aquest fet va permetre que les propostes de la Revolució d’Octubre fossin efectives en els moviments nacionals de les colònies però que aboquessin més tard a formulacions insuficients (o tenyits d’una certa hipocresia) pel que fa a les nacions oprimides d’Europa (de l’estat soviètic o d’Occident) o de les colònies pròximes (com Algèria), experiències en què els partits comunistes europeus, hereus de la Revolució d’Octubre, han anat mantenint posicions favorables al manteniment de l’opressió de l’Estat. Malgrat aquestes experiències dels partits comunistes europeus, cal no oblidar que el principi de reconeixement del Dret d’Autodeterminació i de la llibertat de separació (criteri establert per Lenin i consagrat per la Revolució d’Octubre) va permetre l’accés a la independència de nombroses nacions europees a finals del segle XX .

Quant a l’alliberament de la dona, podem dir que les posicions de la Revolució d’Octubre foren alhora importants en la pràctica però insuficients en l’orientació. Això va portar a uns avanços considerables en el camp de la igualtat de gènere en la feina en molts països d’inspiració comunista, però no ha abocat a una formulació adequada de la qüestió pel fet que sempre s’ha estat formulant, seguint les formulacions de l’època, com una qüestió subordinada a la concepció hegemònica de l’opressió de classe, segons la qual, superada aquesta opressió, haurien de desaparèixer automàticament totes les altres formes d’opressió.

Consideracions finals

Hem advertit, a l’inici d’aquest article, sobre la necessitat de situar l’experiència de la Revolució d’Octubre en les coordenades geogràfiques, socials i històriques en què es va produir. En els paràgrafs precedents hi hem pogut veure mancances, algunes de les quals s’havien d’anar posant de manifest, però la detecció d’aquestes mancances en el seu origen és possible perquè contemplem aquells fets des de la distància d’una experiència passada de nou decennis. Aquestes consideracions crítiques són vàlides per a nosaltres per a evitar de caure en el calc mecànic de fets del passat. Un judici ponderat i just de la Revolució d’Octubre ens hauria de portar a considerar que, malgrat les mancances assenyalades, ens trobem davant una experiència cabdal del gènere humà que va irrompre en un món presidit per l’opressió, la tirania i les creences mítiques i religioses tradicionals que cridaven a la resignació. La Revolució d’Octubre va obrir una nova etapa de la història de la humanitat en què la victòria de les classes oprimides es va començar a considerar possible. No és pot dir que sigui una herència que l’home i la dona d’avui puguin oblidar.

[1] Com és sabut, la data correspon al mes de novembre del calendari gregorià. La revolució va esclatar a Rússia però va tenir una influència decisiva immediata a tot el territori de l’Estat rus.

[2] L’anàlisi de l’evolució política dels països de l’Est d’Europa, d’ençà de la Segona Guerra Mundial, mereix un estudi aprofundit que no pot ser tractat en aquesta valoració de la Revolució d’Octubre. Tan sols apuntarem alguns elements crítics que puguin tenir el seu origen en el moment de la Revolució.

http://defensadelaterra.org/ Web del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!