El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
L’Ajuntament de Badalona ha decidit dedicar un carrer a Lluís Maria Xirinachs, i així ho va aprovar en el darrer ple municipal. L’únic vot en contra va ser el del PP. Xavier García Albiol, al més pur estil Acebes, va qualificar la decisió «d’insult a les persones honrades de Badalona». Hi ha posicions polítiques que sí que insulten la ciutadania a més de la intel·ligència.
La proposta de posar el nom de l’excapellà i exsenador va partir de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que malgrat no tenir representació municipal participa activament a la vida política fent servir els estris que li atorga el reglament de participació ciutadana, entre ells el de demanar la paraula al plenari. Sempre és una bona decisió prendre acords sobre el nomenclàtor que impliquen un compromís, com és el cas, en lloc d’optar per la fàcil via de posar noms d’animals, plantes i planetes per no buscar-se enemics. Ja d’entrada, els membres del plenari que van votar a favor de la moció podien preveure l’airada reacció del PP, que ha demostrat saber molt poc del personatge al qual critica tan acarnissadament. Els conservadors s’han agafat al desafortunat moment que Xirinachs es va declarar «amic d’ETA», obviant que al llarg de la seva trajectòria vital el que ha marcat Xirinachs ha estat la seva tolerància i la seva lluita no violenta. Fins i tot, va ser candidat al Nobel de la Pau tres anys consecutius a finals de la dècada dels setanta. Xavier García, posat cada cop més en el paper de l’Acebes català (que aviat li hauria de valdré un paper a Polònia), va manifestar que la proposta «insulta als milers de persones honrades de Badalona» i a e-notícies ha acusat els socialistes de «no tenir vergonya» i d’estar «allunyats de la realitat de la ciutat». El dirigent popular, que no ha tingut problemes a ventilar a mastegots diferències polítiques quan les circumstàncies l’han superat -cosa que mai va fer Xirinachs-, desconeix la realitat del que parla i un cop més demostra que ha après bé les lliçons del carrer Génova, aquelles que diuen que a còpia de dir una mentida es pot acabar convertint en veritat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xirinacs a Badalona (El Punt día 03-11-07)
MIQUEL PORTA PERALES.
L’Ajuntament de Badalona –exemple de ponderació, sensibilitat i sensatesa– ha decidit batejar un carrer de la ciutat amb el nom de Lluís Maria Xirinacs. No sé si l’alcaldessa Maite Arqué, així com el número dos Ferran Falcó, tenen previst de col·locar una placa commemorativa. Si és el cas, suggereixo un text, firmat pel mateix Xirinacs (La traïció del líders, 1993), que fa així: «Aprofito l’avinantesa per agrair de tot cor a l’ETA basca i als catalans que escolliren la lluita armada el seu lliurament generós, la seva decisiva contribució al canvi d’un règim d’esclaus en una certa llibertat. Els panxacontents us diran terroristes… No siguem hipòcrites i esborrem la marca terrorista dels noms dels lluitadors armats per l’alliberament dels seus pobles, ja siguin palestins, bascos o catalans… siguem clars: mentre hi hagi un sol tanc d’una nació estrangera en una nació dominada només es podrà titllar de terrorista la nació estrangera… la sobirania d’Euskadi resideix en el poble basc i no en el poble espanyol com diu la constitució. És just que se’n vulgui sortir. I és just que ho faci per les armes ja que també per la força de les armes Espanya manté Euskadi sota domini. El mateix podem dir de Catalunya.» Tot plegat em planteja un dubte: els regidors del sí de l’Ajuntament de Badalona són uns indocumentats, els falta coratge per dir que no, realment creuen que Xirinacs és el Gandhi català, o no saben on són?
"Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat
les parts d’un conflicte violent: l’agressor és l’enemic, l’agredit és
l’amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la
via no violenta."
fragment del discurs pronunciat per Xirinacs l’11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres de Barcelona.
Un altre fragment:
"Els alemanys deien terroristes als maquís que defensaven
França, els francesos desprès els van dir herois. Els francesos
tractaven de terroristes els algerians perquè lluitaven per Algèria
i desprès els algerians els han fet herois. Aquests que estan enterrats aquí son els
nostres herois. Si els enemics s’entesten en dir que són terroristes,
doncs nosaltres també som terroristes.
Macià, en la introducció de l’estatut d’autonomia
de 1931 deia: tan de bò que no faci falta exèrcit. Era no violent
de cor, tot i ser militar. Però si necessitem exèrcit que només
sigui defensiu, qui sigui només per defensar allò que ens han
pres. És molt diferent un exèrcit ofensiu que un exèrcit
defensiu. Aquestes paraules de Macià no tenien res a veure amb les d’aquelles
persones hipòcrites, de vegades fins i tot bisbes (fora de quan guanyà
en Franco) que diuen que s’ha de negar la violència vingui d’on vingui.
Són hipòcrites, són hipòcrites."
No el comparteixo al cent per cent, però no em nego a llegir-lo:
http://www.geocities.com/festasi/article-xirinacs.htm
Ni que el sr X.G.Albiol tingues la sort de viure cent vides arribaria a tenir la qualitat humana d’en Xirinachs.
Esperem que la història d’aquest país no tingui la desgracia de soportar un dirigent tant " honrat", i gris ( que es el color de la mediocritat) com el sr, x.g.a.