El bloc d'Andreu Mas

Els veïns dels barris de Llefià i la Salut, amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) han exigit al govern municipal que abandonin la retòrica i afrontin de manera integral la problemàtica d’aquests dos districtes de la ciutat, els més poblats de Badalona. Hi ha molta feina per fer, sobretot perquè aquests barris pateixen el gruix de la immigració que arriba a la ciutat, tant la legal com l’il·legal.
La perifèria de la ciutat va fer un salt endavant molt important durant la dècada dels vuitanta. Són els anys de les grans inversions, que serveixen per reconstruir uns barris que havien estat maltractats pels governs franquistes, que havien crescut de manera absolutament caòtica per culpa d’una especulació mancada d’escrúpols. Fetes les gran obres (equipaments, vials, esponjament dels barris amb places i zones verdes) semblava que la feina que restava per fer era anar rescatant espais a mesura que la conjuntura ho permetés. Les iniciatives veïnals per construir pàrquings en zones comunitàries van alleugerir la pressió viària i darrerament s’hi han fet actuacions municipals des de la companyia Engestur que han contribuït a obrir i esponjar Llefià i la Salut. Però on plou sobre mullat per molt que s’hi faci mai s’hi fa prou. Els dos districtes s’han convertit en receptors de la nova immigració, que ha arribat en forma de nou allau, tant la legal com l’il·legal, que ha comportat noves massificacions i ha impedit la transformació de molts espais urbans, perquè els seus propietaris han preferit llogar-los a preus astronòmics a immigrants abans que reformar-los (o directament enderrocar-los) i perquè l’administració pública s’ha vist incapaç d’actuar amb diligència sobre l’entramat urbà per falta de recursos (i d’imaginació).  I així és com arribem a aquesta situació que ens fa viatjar en el túnel del temps a principi dels vuitanta, quan al caos urbanístic s’hi afegia el desori social. Els veïns fan peticions molt raonables: més educadors de carrer, més neteja, més seguretat i més equipaments. En certa manera convé tornar-se a rearmar amb les polítiques que els anys vuitanta van permetre fer el tomb a aquestes zones. Són fonamentals els educadors de carrer, que són una eina de xoc eficaç per diagnosticar i tractar els problemes en les fases inicials. Velles receptes per problemes nous amb regust a vell.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!