El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Els de la broma dirien que és de bona anyada, del 69. Ferran Falcó i Isern és un badaloní dels de tota la vida. Ha crescut políticament a l?ombra de dos animals polítics que han fet bestieses diferents: Marcel Riera i Felip Puig. Ell marca perfil propi. Superada una certa supèrbia pròpia de la joventut i un parell d?atzucacs al partit arriba madur a la carrera electoral. Obstacles no li?n falten, però somia ser l?alcalde d?una ciutat que s?estima tot i que a vegades no l?entén, sobretot quan aquesta vota el que vota.
El seu cognom permet molts jocs de paraules. De més jove, alguns li deien Falconetti, tot recordant el malvat personatge d?una sèrie que va marcar la vida dels nascuts a principi dels setanta, Hombre probre, hombre rico. No duia pas tapat l?ull a l?ús pirata, ni era el dolent de la pel·lícula, però creixia al costat del recalcitrant Marcel Riera, que semblava fer-li de mentor. Aviat, però, en Falcó va demostrar ser prou llest per buscar aixopluc en un altre indret, lluny de Badalona. Felip Puig li va fer de pare polític i espiritual, a ell que va perdre massa aviat el pare, l?entranyable Agustí Falcó, home de la Federació d?Empresaris. De la mà de Puig va aprendre com es gasten en política i com s?han de gastar, i amb ell va ascendir per l?escalinata del Palau de la Generalitat: cap del gabinet del conseller de Medi Ambient i president d?Adigsa. Als barris va descobrir la gent i a Adigsa ha descobert que la política té una part fosca que condueix als jutjats. Proclama la seva innocència i així el creuen els amics (els enemics no en parlen, bona senyal). Aixeca el vol i es diu disposat a provocar un canvi. No es conforma amb la xavalla, vol el govern.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apreciat Andreu, en
Però si estic de acord amb la majoria dels seus postulats per una Badalona, que necessita urgentment un canvi de persones al poder i sobre tot de actituds; com tu be defineixes en el teu article els clatellots que ha rebut recentment en Ferran, l’han situat a la realitat pura i dura, i crec que es un clar exponent de que a la vida política el que es important no es el error comes (cas de haver comes algun error) si no com et recuperes dels inacabables entrebancs que et van apareixen.
En Ferran te una idea al cap de com ha de ser Badalona, i això ja el fa per mi mereixedor del èxit; es evident que te coses que no m’agraden però valorant el conjunt el Ferran seria un bon Alcalde per la meva ciutat, hi dec dir a favor d’ell que en el mon empresarial de aquesta ciutat es una persona respectada i escoltada, sempre ha entès els empresaris com un be necessari i quelcom positiu per la ciutat, actitud aquesta mol diferent a la que trobem actualment entre la direcció local i nacional del Partit Popular, inmers en una creuada envers el que ells anomemen inmigraçio ilegal, que els ha fet perdre el nord i ho han convertit equivocadament en el unic i ja esgotador argument de campanay electoral, poder es que no en tnen cap mes, de argument….
Per acabar deixeu-me dir que en Ferran si es capaç de formar un bon equip i entendre que el lideratge en ocasions pot representar el renunciar a un excés de protagonisme, podria fer una gran tasca per tots nosaltres els Badalonins, que volem passar de les il·lusions a les realitats, i desitjo que si arriba al govern de la ciutat apliqui raonaments primaris per problemes complicats, aquesta i no un altre serà la única forma de fe avançar a una Badalona immersa en una de les seves pitjors etapes politiques.
Atentament,
Joan Walter Fibla