El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
L’agrupació de Badalona d’Òmnium Cultural està enllestint un document en què reclama a l’Ajuntament de Badalona que faci una aposta decidida per la cultura a la ciutat. L’entitat badalonina, que va reescollir com a president Oriol Lladó fa uns dies, s’ha decidit per fer el document després de comprovar que la discussió sobre el Pla Estratègic de Cultura no va enlloc.
La proximitat de les eleccions municipals sempre és un bon moment per exigir que els polítics compleixin les seves promeses o, si més no, per obligar els partits polítics a posicionar-se públicament respecte de les propostes i exigències de la ciutadania. Òmnium Cultural de Badalona ha aprofitat l’ocasió per -en un extens document de set folis, que adjuntem- fer la seva carta als Reis i establir el que per ells, i per molts altres ciutadans, són les prioritats culturals de Badalona per als pròxims quatre anys. Somiar és gratuït i jo m’hi sumo. El document d’Òmnium és un treball ben fet que parteix de la diagnosi, implícita, que la cultura a Badalona no rutlla malgrat el seu potencial creatiu. Com sempre hi ha qui s’excusa per la falta de recursos, el primer que fa l’entitat badalonina és demanar que se substitueixi «amb imaginació i valentia la falta de recursos», tot recuperant l’esperit dels primers ajuntaments democràtics. No es queden curts; demanen la creació d’un Institut Municipal de Cultura, d’un Consell de Cultura; insten els partits a posar-se tots d’acord per assolir un pacte de ciutat per a la cultura i reclamen que s’acabi d’una vegada per totes el controvertit Pla Estratègic de Cultura, que se sigui transparent i exigent amb les subvencions, que es potenciïn les parelles lingüístiques i els centres cívics, que s’acosti la cultura als barris, que s’aprofitin les potencialitats de Badalona i es posin al mapa català els esdeveniments culturals de primer ordre, que hi hagi espai pels músics i pels lletraferits i un llarg etcètera. Pot semblar que demanen la lluna en un cove però, sincerament, el que reclamen és el que tenen molts municipis catalans -alguns de força pròxims- amb menys població i recursos que Badalona. Finalment, tot plegat és una qüestió de voluntat política i en aquesta ciutat s’ha preferit salvar entitats esportives mal gestionades a cop de talonari abans que invertir en la cultura.
Tan de bo, com a mínim, que la meitat de les propostes d’Òmnium tiressin endavant. No cal que els polítics surtin corrent ara a dir que les compliran: que callin, senzillament que facin, ja serà molt…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He llegit amb atenció el document fet públic per Òmnium Cultural de Badalona i com a Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Badalona, crec oportú fer un seguit de comentaris i aclariments.
1.- El document en qüestió posa de manifest, en primer lloc, el desconeixement de la gestió cultural duta a terme a la ciutat per part de l’Ajuntament en aquests darrers anys; en segon lloc, revela una insuficient recerca prèvia a la seva redacció; i, finalment, omet certs acords presos per l’Ajuntament Ple.
2.- A l’introducció es realitzen afirmacions que prejutgen el resultat del Pla Estratègic de Cultura de Badalona, desconeixent el treball efectuat i el punt en el que es troba en aquest moment. D’aquest desconeixement no n’és responsable Òmnium Cultural, sinó la regidoria de Cultura que no ha publicitat prou tots els processos realitzats. Tot i així, no és cert que pel que fa al Pla Estratègic de Cultura ”tres anys després, el més calent és a l’aigüera” o que el Pla “sembla haver quedar en un calaix”. Potser ho sembla, però la realitat és que el Pla Estratègic està acabat des del mes de juliol del 2006 i només la consecució d’un pacte de ciutat per la cultura entre tots el grups polítics presents al Consistori ha aturat la seva presentació fins la data.
3.- Pel que fa a les propostes d’acció municipal exposades per Òmnium Cultural, gairebé totes són presents al Pla Estratègic de Cultura de Badalona, tal i com poden testimoniar tots els grups del Consistori. Evidentment, el Pla conté moltes més propostes provinents, en la seva major part, de les diverses jornades de treball efectuades amb tots els agents implicats de la ciutat.
4.- Tot aquest treball d’anàlisi de propostes, de reflexió i d’ordenació del Pla Estratègic de Cultura s’ha fet sense deixar de banda la gestió municipal, tant des de la Regidoria de Cultura (biblioteques, centres cívics, Teatre Zorrilla, Espai Betúlia, festes de maig i d’agost, recuperació de la memòria històrica, etc…) com des dels seus organismes autònoms (Museu i Conservatori), assolint ratios generals de qualitat i de consum cultural homologables a la dels municipis de les nostres mateixes característiques, quan no superiors. Tot i així, és evident que cal seguir treballant per millorar-les.
5.- Òmnium Cultural reclama la creació d’un Institut Municipal de Cultura "com a eina necessària per gestionar la cultura d’una ciutat com Badalona", proposta present al Pla Estratègic de Cultura des de l’inici de la seva redacció. S’obvia, però, que tot i que el Pla Estratègic de Cultura encara no hagi estat presentat públicament i aprovat definitivament, l’Ajuntament Ple, en la sessió extraordinària celebrada en data de 13 de juliol de 2006, acordà per unanimitat l’establiment d’un Ens de Gestió Cultural per millorar la gestió dels serveis culturals municipals i dels equipaments adscrits a la Regidoria de Cultura a través de la creació d’una Entitat Pública Empresarial local (EPE), en sintonia amb l’actual Institut de Cultura de Barcelona, també convertit en EPE recentment.
6.- També es demana un Consell de Cultura. Igualment, aquesta reclamació es troba dins del Pla Estratègic de Cultura i, novament, l’Ajuntament Ple s’avançà a l’aprovació del Pla Estratègic de Cultura aprovant els Estatuts del Consell de les Arts i de la Cultura de Badalona en data 16 de desembre de 2003 i publicat al BOP núm . 32 de 6 de febrer de 2004.
Què resta per fer a nivell estratègic? Primerament, que el Consell de les Arts i la Cultura ratifiqui el document que constitueix el Pla Estratègic de Cultura i, a continuació, que l’Ajuntament Ple l’aprovi.
Malgrat el procés estava previst dur-lo a terme d’aquesta manera, la prudència davant les dates en les que ens trobem –molt aprop de les eleccions municipals, juntament amb l’extrema sensibilitat per part dels grups municipals i del teixit associatiu, aconsellen un procediment ad hoc: aprovar inicialment el document per la Junta de Govern o Ajuntament Ple, exposar-lo al públic de forma oficial per tal que sigui possible la presentació d’al·legacions i esmenes (realitzar-ho abans de la contitució del nou ajuntament) i sol·licitar informe al Consell de les Arts i de la Cultura -un cop desenvolupat conforme al seus estatuts-, per posteriorment aprovar-lo definitivament per l’Ajuntament Ple i publicar-ho per la seva entrada en vigor a començament de mandat.
Amb aquests comentaris espero haver aclarit algunes imprecisions i certes interpretacions errònies. No obstant això, estic obert a qualsevol debat o col·loqui que es consideri oportú per parlar de la cultura i de la gestió cultural a la nostra ciutat, tal i com sempre he fet.