El bloc d'Andreu Mas

Des de fa uns quants dies, els informatius van plens sobre la polèmica autoria del desagradable vídeo de l’execució de Saddam Hussein. Pel to de les informacions sembla que els mitjans reprovin que s’hagi filmat la mort del rais iraquià, però la pseudocrítica s’exerceix mentre una i altra vegada es repeteixen les imatges del condemnat amb la corda al coll. I és aquí on com a periodista em pregunto: un cop més no estem excedint la ratlla del que és informació per convertir-la en morbós espectacle? És que un home, fins i tot un genocida, no té dret a un darrer instant de dignitat humana, tot i que ell l’hagués negat als seus?

Estic convençut que els mitjans s’estan equivocant repetint matxuconament el vídeo que circula per Internet amb les imatges pretesament robades via mòbil de l’execució de Saddam Hussein. Ningú vol deixar de donar la notícia i per aquest motiu tots els telenotícies, fins i tot els més seriosos, repeteixen les imatges una i altra vegada: ara com a notícia en si mateixa, ara com a il·lustració de la persecució a què es vol sotmetre els autors de la filmació. Per què cap mitjà s’ha plantejat no donar les imatges? Són notícia, és innegable. I segurament un destacat a portada amb foto en els resums de l’any dels diaris. Ara bé, què hi ha del respecte a la dignitat del condemnat a mort? Què, per cert, es pot comprovar al vídeo que no va ser respectada pels seus botxins. No estem nosaltres, els periodistes, violant aquest darrer moment de respecte que es mereix algú que està a punt de morir? És el dret de morir sense càmeres, perquè cap execució és un espectacle de circ. I en últim terme, a qui afavoreix la difusió centenars de vegades d’aquesta mort pels mitjans audiovisuals? Als seus captors, a aquells que el van empresonar després de començar una guerra injusta que està deixant una estesa de cadàvers a l’Iraq i que ha desestabilitzat la regió. Aquest vídeo és, sobretot, una gran maniobra de propaganda dels Estats Units que, com al Far West quan es linxava algú l’acaben fent ballar de la soga. No hi ha gaire diferència entre aquestes imatges i la dels talibans fa uns anys matant l’aleshores president afganès titella de Moscou, al qual també van penjar públicament. És la mateixa crueltat, l’únic que una es vesteix de forma civilitzada de justícia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!