El bloc d'Andreu Mas

Xavier García Albiol, candidat a l’alcaldia de Badalona del PP, publica avui un article a e-notícies sobre el reportatge de Telemadrid. En García Albiol se’n fa creus de l’escàndol que s’ha organitzat per la filmació quan, per ell, «simplement reflecteix una realitat». Ja se sap que estem en època electoral, però pensava que el personatge tenia una mica més d’enteniment. Serà que sóc de bona fe.

Conec en García Albiol des de fa un grapat d’anys. Penso que vaig ser el primer periodista que li va fer una entrevista quan ell era un jove desorientat que venia del món de l’esport i que demanava consells a tothom, perquè queia enmig d’un consistori de gats vells, que se’l rifaven quan tocava i quan no tocava. Aviat va veure que perquè li fessin una mica de cas havia de fer el número, malgrat que a vegades es passava de llarg, com aquella vegada que va comparar homosexuals amb mascotes. Molts creiem que en Xavi, que és com el coneixem els que l’hem tractat molt, interpretava un personatge que, per cert, va anar guanyant en retòrica amb el pas dels anys. Però l’home es va anar escorant a la dreta dreta a mesura que el seu partit engegava el centrisme i obria els braços al neofalangisme. Es va perdre la moderació, el liberalisme i es va guanyar altres atributs, la majoria dolents, com la falta de paciència que va portar el president del grup municipal badaloní a etzibar un directe a l’estil Balboa a una manifestant en un acte de protesta contra el PP.

I és clar, estant així les coses, en Xavi s’ha tornat a passar. Perduda tota esperança per la moderació ha apostat en aquestes eleccions per fer una campanya en castellà, adreçada a no deixar que s’escapi ni un sol vot cap a les files del Partit de la Ciutadania. Pel tema lingüístic no serà. Se’ns torna vidalquadrista i ara publica a Internet que no sap perquè tan de merder amb el reportatge de Telemadrid que, pel que ell diu, reflectia un conflicte ben viu al país. Cita com a exemple de la persecució del castellà el fet que l’Ajuntament de Badalona aprovés un reglament sobre l’ús del català al consistori que, entre altres coses, obliga -diu ell- els polítics a escriure en català al butlletí municipal. Ell, però,  hi escriu en castellà com a acte de desobediència civil i insta l’alcaldessa que li enviï la Guàrdia Urbana perquè no compleix el reglament.

Ja prou de mentides. Prou de conflictes que no existeixen. En García Albiol no pot dir que mai un auditori li ha demanat que parli en català en cas d’haver-s’hi adreçat en castellà, quan molts altres podem explicar, jo entre ells, que hem anat a alguns barris de la ciutat i ens han demanat que parléssim en castellà perquè deien que no ens entenien. I on era Telemadrid, aleshores? En Xavi s’ho hauria de fer mirar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!