El bloc d'Andreu Mas

Josep Valls i Pla és el candidat més entranyable de les eleccions. No sé per quin motiu, potser per com parla, per la seva manera de dir les coses o pels seus pantalons de pana em connecta amb el passat de la ciutat; amb aquella Badalona per on pasturaven béns a la plana del Corb. És l?home de les causes perdudes però pot presumir que la seva tossuderia va fer possible, amb complicitats diverses, salvar el pont del petroli. Badalona necessita Josep Valls.
És com una mena de Quixot. Té un caminar desmanegat i sempre porta un grapat de caramels a la butxaca per regalar a la mainada però, sobretot, als periodistes. Durant una època va mantenir una llarga relació epistolar amb l?Ajuntament de Badalona, a base d?entregar instàncies ?acompanyades d?acolorits dibuixos de factura pròpia- adreçades a l?alcalde Blanch. Ha lluitat per recuperar l?escala del carrer Sant Anastasi, per preservar els cavallets de mar i, especialment, per evitar que el pantalà acabés desmantellat. Se n?ha sortit i quan no li han fet cas no ha tingut manies en arremangar-se i fer ell les feines de la brigada municipal. Com l?Ajuntament no l?escoltava tot sòl i amb aportacions dels veïns va encimentar un carrer de Morera. Pastisser de professió, no ha tingut manies de fabricar pancartes amb pals d?escombra i passejar-se sota un sol de justícia per la plaça de la Vila presentant les seves exigències. Un cert regust per les pel·lícules d?en Wayne (suposo) el van portar a batejar com a LLEI (Lloc Espai Independent) el seu partit, que torna a les municipals. Ell contra els molins de vent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!