Jaume Vives i Sobrino, nascut el 1953, és el primer candidat reeixit d?Esquerra Republicana a Badalona. El 2003 va fer bona la dita d?«aquest any, sí!». Per primer cop des de la dictadura els republicans eren a l?Ajuntament després d?haver-se quedat a les portes de la casa consistorial en més d?una ocasió. Un bon resultat li ha permès repetir com a candidat, cosa gairebé insòlita en l?errant trajectòria d?ERC cap a la seva particular Ítaca. Ara viu una situació nova, li toca defensar el resultat i, com a mínim, mantenir intacta nau i tripulants.
No ha estat un mandat fàcil per a Vives, de professió agent comercial especialitzat en vendre i distribuir productes siderúrgics. A les seves mans, teòricament, recau el feixuc tema de la immigració, massa transversal i ben poc resol en aquesta complexa ciutat. Una difícil malaltia no ha aconseguit fer desertar a aquest membre de la colla dels Castellers de Badalona i de l?Associació Festa Nacional dels Països Catalans, pinyols del catalanisme nacional badaloní. Fa quatre anys va ser molt dur amb qui després ha estat company de viatge al govern, el PSC. Algun paper, més enllà de la cadira, hi deu haver jugat l?origen polític: va ser membre fundador del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Ara modera el to, cerca les complicitats i carrega en bala des dels seu bloc contra qui està a la frontera del seu espai i contra qui se situa a l?extrem de la dreta. Ningú diria que sent vicepresident executiu de la Xarxa de Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona la seva escriptura al Butlletí Municipal seria més filosòfica que prosaica.