El bloc d'Andreu Mas

Recta final de la campanya electoral. Aquest és l’article d’avui que he publicat a El Punt. Alerto que no tot està decidit i que hi ha la possibilitat, ben real, d’un empat entre socialistes i conservadors.
Dia 15. La campanya s’aproxima al seu final. Baixa l’eufòria en el bàndol socialista i es tanca l’esfínter. El peix no està venut, i a la plaça hi ha bufetades per veure qui comprarà el darrer llobarro. Feta la llei feta la trampa. Un diari aprofita la tecnologia –això de l’era de les comunicacions ens hauria de fer replantejar moltes coses– per adreçar-nos a una plana web amb domicili andorrà on penja un sondeig. Ratifica el que els dos grans partits espanyols saben però no diuen –no es poden publicar enquestes però ningú ha dit res de no fer-ne: això pot anar d’un pèl i diumenge potser haurem de posar una X a la travessa.

La cosa és interessant i un xic dramàtica. Si el PP guanya d’un o dos diputats, què farà Convergència? Donarà suport a la llista més votada o entrarà en contradicció i estarà amb els socialistes? És clar que també es pot asseure a mirar-s’ho de lluny estant… A partir d’aquesta enquesta que no existeix formalment a l’Estat he intentat sumar majories absolutes que no siguin antinaturals i no me n’he sortit.

Sigui com vulgui, la clau de la governabilitat passarà pels partits catalans i el PNB; això, o un pacte PSOE-PP que sembla impossible. Si el PSOE ha de pactar amb els catalans, val més que tots plegats ens calcem, perquè la legislatura, parafrasejant Rambo, «serà un infern». Bisbes, jutges i mitjans fent front comú amb el PP alimentant quatre anys més de crispació i anticatalanisme. Qui sap, potser se’ns independitzen…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!