Fa pocs dies que us comentava que Cinesa tancava les sales del complex de Montigalà. La setmana passada vaig anar a quarts d’onze als Picarol a veure la tercera i prescindible entrega de Piratas del Caribe. La sala era un desert. En total hi érem uns deu persones. Aquest, ja es veu, és un negoci que no s’aguanta per enlloc.
Nois, això se’ns mora. El cinema, com la premsa, haurà de repensar-se si vol sobreviure. El canvi d’hàbits dels consumidors està fent que les xarxes de distribució habituals de la premsa i del cinema -per citar dos exemples de cultura que van paral·lels- estiguin en franca crisi. Els quioscos tanquen perquè no són negoci (són una mala herència pels fills dels amos) com els hi passa a les sales de cinema. Els primers perquè els marges són molt petits i la informació ja no la tenen en règim de monopoli i, els segons, perquè ja no tenen el monopoli de la distribució del cinema (ve, el tenen, però cada vegada hi ha més gent que fa contraband amb el cine) i perquè els preus de les entrades -fins i tot el de les crispetes- els ha deixat fora de mercat. Així com la premsa en paper s’haurà de reinventar i, sobretot, haurà de repensar la xarxa de distribució del seu producte per situar-lo més pròxim al consumidor; el cinema de pantalla gran potser haurà de buscar alternatives de negoci per amortitzar la infrastructura: oferir emissions d’espectacles (quan el meu pare era jove anava al cinema a veure pel·lícules i un espectacle d’allò que en deien variettes), grans retransmissions esportives en directe o muntatges que no tinguin res a veure amb el cinema i que siguin una exclusiva; a banda d’invertir en tecnologia que permeti oferir films en diferents idiomes al mateix temps, per exemple. Cada cop anirem a sales més petites, però dubto que el concepte macrocomplex serveixi per gaire cosa més que per allargar l’agonia del sistema. A més sales més possibilitats de rendibilitzar el negoci, però també més despesa i, per tant, més necessitat d’ingressos. Un peix que es mossega la cua. Cinesa va tancar adduint que hi ha massa oferta concentrada en poc espai, cosa que és certa, però el problema rau en què molts intenten repartir-se un pastís que cada cop és més petit. Així doncs, el fonamental no és que hi hagi molta oferta que a més és idèntica, sinó que cada cop hi ha menys públic que estigui disposat a gratar-se al butxaca per veure una pel·lícula que es pot descarregar a casa o comprar al carrer. El consumidor sacrifica qualitat (les còpies pirates són molt dolentes) per preu i aquest missatge no l’han rebut els exhibidors; segurament perquè les distribuïdores no els ho posen fàcil. Massa gent vol guanyar diners i al final la mateixa cadena acabarà autodestruïda. Estic convençut que la pirateria no és l’única causa de la pèrdua d’espectadors, però; hi ha causes més de fons i el conjunt d’elements que composen la cadena del cinema s’haurien de replantejar que les coses no funcionen i que no es viu 365 dies de les quatre grans estrenes de l’any. Fa llàstima anar a un cinema mig buit i en fa més veure com la cultura abaixa la persiana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó, el consum de cultura és un bé prescindible. Però realment creus que la culpa és dels “pirates del DVD”?.
Tenim molta oferta de cultura-espectacle, consum d’oci i el temps es limitat, si vas al futbol, bàsquet, o mires la Formula 1, no vas al cine ni llegeixes. A més la publicitat és molt més incisiva en fer-nos comprar un nou cotxe, amb el preu de la gasolina desprès de la guerra d’Iraq, guerra que peguem entre tots. Els mitjans fan pocs programes d’incitació a la lectura i les pel·lícules que fa la TV, realment a mi poc m’interessen, però les que exhibeixen a les sales comercials tampoc em motiven a anar-hi. A Barcelona hi ha sales que no tenen tanta crisis fan més cine europeu, a veure si aquesta nova llei anima el sector. Però el que realment crec que ofega al cine, els llibres, i altres formes culturals es la hipoteca, si els joves han de posar més de la meitat del sou per pagar l’habitatge, evidentment poc poden dedicar a la cultura i sort que els “pirates del DVD” els hi ofereixen algun producte “cultural” a preu més assequible.