Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Assaborim aquest tast d’esperança boliviana
Valent i esperançador, el pas que ha fet Evo Morales. Ara
tothom s’estripa l’esmòquing i la levita i el parquet de les borses fimbreja de
tremolins (Vosaltres, accionistes, sou els terroristes!). Han estat moltes les
denúncies contra l’acció inhumana i criminal de Repsol-YPF a Bolívia, per
destruir la terra, per terroritzar les comunitats indígenes. Ara hi ha qui
clama a favor dels drets de Repsol-YPF i es queixa d’indefensió jurídica.
Mentre era l’empresa que presideix Antoni Brufau la que massacrava els drets
dels bolivians i s’hi acarnissava aprofitant-se de la seua indefensió jurídica,
no van sentir-se cap ni una d’aquestes veus indignades que ara reclamen els
drets superiors dels amos del capital. Els únics drets que alguns reconeixen és
el d’omplir-se les butxaques amb els beneficis obtinguts per haver sentenciat a
la misèria milions de persones. Les borses clamen contra Evo Morales, els
accionistes temen pels seus suculents i indecents beneficis. Mentrestant, a
Guinea Equatorial el dictador i la seua família, beneïts i protegits per les
borses i el govern dels USA, continuen cobrint-se l’esquena d’or mentre el seu
poble, les persones, viuen en la més absoluta misèria, i si tenen la gosadia de
revoltar-s’hi ja saben que tindran garrot. I sí: el petroli s’apujarà i el
nostre dèbil salari ho notarà. Però de moment assaborim aquest tast
d’esperança, rabegem-nos en aquesta potser efímera alegria de veure els cabrons
bavejant bromera: prou sabem que a cals pobres l’alegria és sempre curta i
darrere porta garrot.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això mateix, garrot… Veurem que tarda la Condolezza en actuar. Vint euros a que en un any Morales té el seu Guantànamo particular…
… la vida és deliciosa….
Si anéssiu a escola no diríeu tantes bajanades. L’expoli indígena no es soluciona expropiant les riqueses per posar-les a mans d’un govern populista (i aviat corrupte.) sinó comunitaritzant-ne els beneficis augmentats via el pacte amb el capital.
No costaria res exigir a Repsol més pasta i donar-la directament al poble a tant per càpita. Però altra cosa és el que ha fet : convidar-los a fotre el camp, o sigui, a bloquejar inversions i explotació mentre esperen que els interessos geopolítics els passin per la pedra i els tribunals els tornin el que els han expropiat : malament !
Sense benefici no hi ha capital. Sense capital no s’extreurà petroli. Sense extracció de petroli no hi haurà diners per als bolivians. Total : ara estan fotuts, demà més i ja han donat l’excusa per a una reacció virulenta del Brasil. Si hi ha guerra, son serà la Condolezza qui la munti, sinó els socialistes de Brasil. A veure si us informeu !
Si teniu temps visiteu aquesta web, és sobre les multinacionals espanyoles a Llatinoamèrica.
Salut