AMPA de l'Escola Santa Anna de Castellvell del Camp

La nit del 12 al 13 d’agost de 1961, sense cap tipus d’avís, el govern de la part est de Berlín (la República Democràtica d’Alemanya) va construir un mur de 45 quilòmetres de llargada que separava la ciutat en dos.

A un costat, la part oriental, el socialisme sorgit del Pacte de Varsòvia. A l’altre, la part occidental, el Berlín de la República Federal Alemanya. Mentre per a uns era “El Mur de contenció antifeixista”, per als altres es tractava, simplement, d“El Mur de la vergonya”. Al llarg del mur hi havia pistoles automàtiques per a qui intentava escalar, gossos i una tela metàl·lica situada sobre un bloc de formigó de més de 3 metres d’alçada. Tot i així, es van comptabilitzar un total de 5.000 fugues però, encara que el número no és exacte, se sap que van morir més de 250 persones intentant escapar.

Malgrat  que el mur s’havia construït per a durar 100 anys, la nit de dijous 9 a divendres 10 de novembre de 1989, el mur de Berlín desprès de més de 28 anys va caure. Aquest moment ha estat un dels més rellevants de l’història mundial.

El detonant va ser una conferència de premsa del membre del Politburó del SED Günter Schabowski al Centre de Premsa Internacional a Berlín Est, que va ser retransmesa en directe per televisió i vista per molta gent.

Schabowski, cap al final de la conferència de premsa (sobre les 18:57h), va llegir de passada un full d’un acord del consell de ministres sobre una nova reglamentació dels visats que, com es va descobrir posteriorment, encara no havia estat aprovada. Es tractava d’un simple document de treball que no havia de ser donat a conèixer públicament fins al 10 de novembre a les 4:00, per tal que totes les institucions corresponents estiguessin adequadament informades. La cosa va anar així:

“Schabowski: L’autorització per als viatges privats a l’estranger poden ser sol·licitats tot i no complir els requisits pertinents (motiu del viatge i existència de familiars a l’estranger). Les autoritzacions es concediran en un termini curt de temps. Els departaments de Passaports i Comunicacions de la policia tenen ordre d’emetre visats de sortida del país sense dilació, sense que els sol·licitants hagin de justificar el compliment dels requisits encara vigents. Aquests viatges poden efectuar-se en tots els passos fronterers entre l’RDA i l’RFA.

Pregunta del periodista Riccardo Ehrmann de l’agència italiana ANSA: Quan entrarà en vigor?

Schabowski (busca a la seva pila de papers): Això entrarà en vigor, pel que jo sé.. ara mateix, sense demora”.

A causa de les notícies titulades “El mur és obert!”, emeses per les cadenes de ràdio i televisió occidentals, que es podien rebre a bona part del territori de la República Democràtica, milers de berlinesos de l’Est van dirigir-se als passos fronterers i en van exigir l’obertura.

Ni la policia fronterera ni les unitats de control de passaports havien rebut ordres concretes. Poc després de les 23:00,encara sense ordres oficials i sota la pressió de les masses, el pas del carrer Bornholmer Straße de Berlín va aixecar la barrera, i la resta de passos van anar obrint en cadena. En ser això retransmès per televisió en directe, encara més ciutadans i ciutadanes orientals van sortir al carrer i es van dirigir a les fronteres.

El matí del 10 de novembre de 1989 quantitats ingents de persones seguien travessant la frontera, ara ja sense control.

Aquesta obertura en cadena ha volgut estar simbolitzatda amb el dómino gegant de més de mil peces de 2,5 metre d’alçada que avui ha “caigut” a Berlín seguint el traçat del mur.

Durant tot el mes d’octubre i novembre TV3 s’ha fet ressó d’aquest fet històric tant important i ha emés iestà emetent documentals i altres programes que fan referència aquest fet. Us deixem amb l’enllaç directe a aquest programa.

Us deixem amb un dels molts vídeo que hem trobat sobre la caiguda del mur de Berlin  i que ens ha semblat molt bonic.

^{NOTA: La major part de la informació per afer aquest article ha estat estreta de la web www.deria.cat.
La imatge que acompanya a l’article correspón a l’East Side Gallery de Berlin on hi ha el troç més llarg de mur de Berlín conservat.}

Post núm 936 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!