L'última llum d'estiu...

...que tardoreja

20 de juliol de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Sobre la conveniència de donar el dret de vot a les minyones, els paletes i les caixeres del supermercat

L?escena es desenvolupa en un saló aristocràtic de l?Anglaterra dels anys 30. Conversen amb l?educació i el distanciament propis dels anglesos ? o, més aviat, de les pel.lícules d?anglesos ? un partidari del feixisme i l?amo de la casa. Per recolzar el seu argument que el vot s?hauria de restringir a determinades capes socials, el feixista li pregunta al majordom Anthony Hopkins si sap què és la taxa d?inflació, el Producte Interior Brut, el saldo de la balança comercial exterior? i a totes les preguntes el majordom Hopkins contesta negativament, com s?espera del seu paper, tot i que, en realitat, és un home que es forma en secret. L?escena pertany a Lo que queda del día, i la seva principal força és l?expressió de l?actor, que només diu que no, però que es comunica impecablement a través de la mirada.

La idea, vull dir, és feixista, però en certs aspectes resulta atractiva.

 

A Vilaweb hi corre un grapat de gent hiperinformada, que reflexiona contínuament sobre política, que escriu una mitjana de més d?un post al dia sobre el tema, que està connectada a tots els mitjans informatius oficials i oficiosos, i que comenta amb passió cada petit detall de l?actualitat. Vull creure?m que la majoria d?ells ho fan per simple passió política i que no estan al servei d?interessos partidistes.

El dia de les eleccions, a la cua de l?urna, al devant de l?activista vilawebià hi ha la senyora Maria que s?entreté cada tarda amb el cor de la ciutat, que troba que el Mas és força guapo, i l?Oriol Pujol encara més, que no sent parlar de política des que va morir el seu marit, i que, com feia ell, vota sempre Convergència. I, a l?urna del costat, la Carmensita, vinguda de Granada fa quaranta anys, diposita el seu vot pel Felipe González, ai no, por el xico eje, el Zapatero, que no zé donde tengo la cabessa…, tot i que són les eleccions al Parlament de Catalunya. O el paleta de la cantonada, que només escolta els 40 principales, i que tan aviat vota els sociatas com els Ciudadanos per tocar la pera.

I tots els vots valen el mateix, el del comentarista amateur de Vilaweb, el de la senyora Maria i el de la Carmesita. És correcte que sigui així? Hem de descartar la idea de restringir el vot només perquè els primers que van tenir-la van ser els feixistes?

La meva opinió, és clar, és que no pot restringir-se el vot perquè no podem trobar un sistema que determini un criteri objectiu, i que no sigui susceptible de manipulació per part dels poderosos. Això no obstant, no crec desencertat que per anar a votar es demani un petit esforç als votants, com fan per exemple als Estats Units que la gent s?ha d?anar a inscriure al col.legi electoral. Al Parlament de Catalunya, per exemple, pot votar-hi qualsevol ciutadà espanyol que estigui empadronat a una de les quatre províncies de la Comunitat Autònoma, i, en canvi, un català que visqui, posem per cas, a Vinarós, només ha de votar el Camps o a un perdedor segur. No seria més lògic que es demanés, per exemple, una permanència d?un parell d?anys abans de tenir dret a votar? O que es seguís un sistema com el del veinatge civil (deu anys si no dius res, dos anys si optes expressament)?

A mi l?abstenció no em sembla malament, el que no vota és perquè no vol, i ja li està bé la situació que té. Molts abstencionistes et surten amb l?argument que tu votes els polítics i ells, després, fan el que volen, cosa que expressa finalment que com que la resta de la gent no vota el que tu creus que s?ha de votar, no hi ha manera de canviar les coses. Però sempre hi ha partits, encara que siguin microscòpics, i si no n?hi ha te?n vas al notari i fundes el Partit de la Carxofa Bullida, o la coalició Escombra i Fregall.

Les llistes obertes són una altra eina per donar més pes al vot de la gent que realment s?interessa per la política. Els que tatxaran noms son els motivats políticament, i els que es limitaran a dipositar la papereta seran els desinformats, de forma que caldrà que els polítics tendeixin a parlar menys i treballar més, perquè els votants actius castigaran els seus errors.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!