Els blocaires de per aquí acostumen a aprofitar les efemèrides (un any, 10.000 visites, 100 apunts) per fer una mica de balanç.
Avui, L’última llum fa un any, i encara que estic de vancances, volia posar una espelmeta.
La meva blocaire preferida diu a la seva presentació: qui sóc… o qui era quan vaig començar aquest bloc. És molt encertat, escriure al bloc et canvia, si més no a mi m’ha canviat i al beneit de l’Amadeu encara més.
Vull donar les gràcies, sobretot, als que m’envien comentaris, directament al post, o per email. No me’n voldria deixar a cap, però començant per l’optimista compulsiu del sud, continuant pel savi de la plana, per l’admiradíssima cocaire, per la addictiva registradora, per l’anònim Marc, per´l’informadíssim occitano-italià, i tants d’altres, molts anònims… A mi, que em moc en mons en que la gent actua fonamentalment per interès, a vegades em costa entendre que pel mon existeixen persones, que simplement son com deia Machado, bones en el bon sentit de la paraula, i que t’envien un missatge de solidaritat perquè, senzillament, creuen que el necessites.
Moltes gràcies altra vegada, només espero que les meves modestíssimes reflexions hagin servit a algú la meitat del que m’han servit els comentaris dels meus nous amics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una abraçada virtual.
No ens podem banyar dues vegades al mateix riu, es clar que no ets el mateix, ni jo, ni cap altre blocaire…de fet, menys mal que tenim la consulta de la Reyes o acabariem flipats.
Pels aniversaris blocaires no es bufa l’espelma sinò que s’encèn la següent amb els fotons de cadascún dels propers posts que van engrandint la flama.
Salut i força…al KnUT.
I gràcies a tu, el millor d’aquest bloc és que tinguem l’oportunitat de seguir-lo llegint. Espero que hi hagi senyor Casucreu per molts anys, que li arribin temps millors, i en puguem gaudir tots plegats.
Martí