Uns dies enrera va sortir la notícia que els divorcis havíen augmentat significativament a Catalunya, i que la taxa era superior a la d?Espanya. Preguntat pel motiu perquè els catalans ens divorciem més que els espanyols, un expert ho atribuïa a l?inferior nivell d?ajuts econòmiques de que gaudim els catalans.
Hi ha estudis que demostren que la taxa de divorcis està correlacionada positivament amb la posició econòmica de la dona un cop divorciada, i fa molts anys que es sap que el nivell de natalitat està estretament lligat a l?import de les deduccions a la base imposable de l?Impost sobre la Renda. Això de la paternitat, es veu, és una qüestió de diners.
Suposo que a la majoria ens agradaria pensar que si sóm al mon és gràcies a la passió que sentien entre ells els nostres pares i al desig sincer d?engendrar i pujar una criatura amb tot el seu amor, i que no és agradable saber que la nostra exitència és atribuïble a, per exemple, una maniobra electoralista d?un Ministre d?Economia que va establir una bonificació de la quota íntegra de l?IRPF per tal de conseguir que el partit minoritari que el recolzava no impulsés, posem per cas, una comissió d?investigació sobre la corrupció del seu cosí segon.
Però, en el fons, per trist que resulti admetre-ho, la majoria de la gent fa curosos càlculs econòmics per determinar si pot permetre?s tenir un fill, i s?admet que un fill és un bé de luxe, que normalment s?adquireix després de sopesar si el preferim a algun bé material (qui no ha sentit allò de ?estem pensant a tenir un segon fill, però segurament ho deixarem córrer, perquè volem comprar-nos un pis a un altre barri, i no hi arribem??), i que presenta el desaventatge que no és possible monetitzar-lo, com en el cas d?un pis o d?un cotxe, ni tampoc deixar-lo abandonat, com es fa amb un futbolista quan li dones la carta de llibertat.
Ningú no va protestar per la crua interpretació de l?expert sociòleg. En el fons, els que estarien en condicions de fer-ho estan tots força desenganyats, i encara els acusarien d?estar en contra dels ajuts a la família, si diguessin que els fills es tenen per amor i no per diners.
El matrimoni s?està convertint en una barreja de UTE i AIE.
Una UTE és una unió temporal d?empreses. Una AIE és una agrupació d?interès econòmic.
I després criticaran la Letizia per haver-se casat amb el borbonet
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!