L'última llum d'estiu...

...que tardoreja

12 d'agost de 2007
Sense categoria
1 comentari

Hiroshima, la bomba atòmica

Amb l’anti-americanisme que hi ha a casa nostra, trobo curiós que cada any, quan per l’agost surt la notícia de l’aniversari de la primera bomba atòmica, no s’aprofiti l’ocasió per criticar Truman, el personatge que ha assassinat més persones en un sol dia de tota la història de la humanitat.

D’alguna forma, les bombes d’Hiroshima y Nagasaki van convèncer els japonesos de rendir-se de forma inmediata, i això amb tota seguretat va evitar moltes morts, tot i que lògicament no sabem si les que van estalviar-se haguessin superat o no les de les dues ciutats japoneses. Cal suposar que sí, que van ser més grans els beneficis que les pèrdues. També cal suposar que van estalviar-se moltíssimes morts americanes, sense que en morís un de sol d’aquesta nacionalitat, i  tenint en compte que la guerra la van començar els japonesos, la mesura no es critica.

Però, era necessari llençar les bombes a ciutats habitades? La demostració de força que va portar l’emperador a la rendició, no s’hagués pogut fer a un lloc menys habitat, on també es podés veure el potencial devastador de l’arma que els feia invencibles sense necessitat de causar tantes morts?

A vegades no em sé avenir que ens haguem lliurat de l’amenaça nuclear. La meva filla gran va néixer el 89, l’any de la caiguda del Mur de Berlin, i quan parlem d’això, m’adono que quan els historiadors estudiïn amb perspectiva la nostra generació i la dels nostres fills, trobaran moltes claus en el fet que nosaltres no teniem gaire clar que el mon continuaria existint després de nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!