Els que creuen que aquest bloc és una fabulació, aquí baix hi trobaran la carta que l’Amadeu Casucreu enviaria a la psicòloga que va aconsellar la seva ex-dona un cop consumat el divorci. Un episodi més de les extravagants històries del cocodril.
Els pocs que encara creuen que això és un reality internàutic catosfèric, aquí a baix tenen la carta que em proposo enviar a una persona de carn i ossos amb l’objectiu de fer allò que en anglès en diuen "the right thing". Fer el correcte. No conformar-me amb pensar que jo n’he sortit viu, i mirar de desenmascarar els farsants que són culpables de que els recursos destinats a la protecció de les dones maltractades es malbaratin per incompetència, per ideologia i per interès propi.
Benvolguda Sra.,
No sé si el meu nom li dirà res. En tot cas, sembla que vostè em coneix profundament, ja que, pel que m?han dit, ha emès un informe relatiu a la meva persona, tot i que, almenys que jo sàpiga, no hem tingut l?oportunitat de veure?ns ni de creuar una sola paraula a la nostra vida.
Sóc el ja ex ?marit d?una pacient seva que es diu SRA CASUCREU. Ella va acudir a vostè en busca d?ajut i he de suposar que vostè va fer servir el millor de la seva ciència psicològica i de la seva capacitat personal per brindar-li-ho.
Segons m?ha informat verbalment la Sra. MLG, l?advocada de la meva dona i estrella de la candidatura socialista a les darreres municipals, vostè va emetre un informe en què afirmava que jo havia sotmès a maltractaments (psicològics, sembla ser, però no n?estic segur) a la mare dels meus fills. Com que això és radicalment fals, o la Sra. MLG o vostè són unes calumniadores, i l?objecte d?aquesta carta és demanar-li formalment que desmenteixi o confirmi el que aquesta Sra va manifestar-me.
Potser és cert que per la meva sola condició de persona humana del sexe masculí sóc pressumptament culpable d?haver maltractat la persona humana del sexe femení amb qui vaig subscriure un contracte matrimonial, però esperaria de la persona que m?acusés em donés, almenys, l?oportunitat d?explicar-me, encara que fos protegida per les forces i cossos de seguretat de l?estat, l?exèrcit, la Legió o les forces d?interposició de la ONU o sota un programa de testimonis protegits d?aquests que es veu que s?utilitzen per la Màfia americana. El que no pot fer és signar un informe que ha de presentar-se a un jutjat sense ni tan sols haver enraonat amb mi.
Fa unes setmanes vaig assabentar-me que la meva dona visitava un psiquiatre del sistema públic de la Seguretat Social, i vaig adreçar-li una carta posant-me a la seva disposició, amb el prec que la fes seguir també a la psicòloga que la tractava. No sé si li van fer arribar. Si no és així, es tractaria d?una negligència imperdonable del Dr. PNR. Si li van fer arribar i no va fer ni l?esforç de trucar-me, crec que va incomplir un deure que, probablement és de caire deontològic però, sobretot, te una naturalesa ètica i moral.
El maltracte a les dones és una xacra de la nostra societat i és horrorós i injustificable, igual que ho és la violència contra els infants, els vells, els desvalguts, els animals, i, fins i tot, els homes. La culpa de la violència és de qui l?exerceix, sense cap dubte, però les persones que s?aprofiten del sentiment de compassió que desperten les víctimes d?aquests delictes per acusar falsament i obtenir avantatges legals que no els corresponen potser no tenen la culpa directa, però tenen una responsabilitat, si més no ètica i dubto molt que si tenen un mínim de consciència puguin dormir tranquil·les. Què va pensar vostè, Sra. TRG, quan va signar un informe en que se m?acusava d?un delicte sense ni haver-me vist? Que segurament ja ens arreglaríem abans d?entrar al jutjat? Que era una simple estratègia per ajudar la pobra SRA CASUCREU davant d?un tipus que segur que també faria trampes? Que, per un de innocent n?hi ha cent de culpables, i que segurament no vindrà d?aquí? O realment em farà creure que la seva especialitat professional, la psicologia, li dona carta blanca per posar negre sobre blanc que un senyor ha comès un delicte sense ni tan sols haver-li vist la cara que fa?
Si és veritat que aquest informe existeix, senyora, només em penedeixo d?haver pactat amistosament amb la SRA CASUCREU perquè no tindré l?oportunitat de presentat als jutjats penals el cas de la colla de farsants que s?aprofiten del maltracte a les dones per aconseguir les seves finalitats. De la gent que fa servir els recursos i els diners públics destinats a la protecció dels desvalguts per finalitats polítiques, o personals, o ideològiques. O simplement que són uns inconscients i uns incompetents. O, encara més probablement, que són uns negligents.
No vull desaprofitar l?ocasió per manifestar-li el meu astorament sobre els consells que ha rebut la SRA CASUCREU en aquest procés. Segur que té massa casos per recordar-se?n, però si repassa l?expedient hem arribat a un acord pel que l?ús del domicili conjugal correspon als fills fins que el petit tingui 25 anys i ella i jo ens alternarem en l?ús del domicili, sense hipotètiques futures parelles, ella fins les vuit del vespre, jo a la nit. El conveni, en el que em vaig entestar en posar coses que tothom diu que són una bestiesa (per exemple, que el dia de Nadal estarem tots cinc junts) és, deixant de banda el tema econòmic, exactament el que jo volia, tenint en compte que l?opció de continuar junts és legalment inviable.
Des que hem firmat, la SRA CASUCREU sembla plenament satisfeta, ens portem de meravella, i fins i tot anirem tots cinc junts de vacances una setmana a Canàries. Aquest cap de setmana vaig anar amb els meus fills (a qui més aviat els feia mandra i vaig haver d?obligar-los) a veure una obra de teatre que ella interpretava. No sé si vostè troba que la SRA CASUCREU ha encertat o s?ha equivocat. En qualsevol cas, ¿s?adona que entre vostè i tots els psicòlegs, psiquiatres i ajudadors professionals a que ha acudit l?han fet patir durant un any per res? S?adona que jo estava disposat a arribar a aquest acord des de fa moltíssim temps?
Quan fa més d?un any vaig parlar amb una de les moltes ajudadores professionals a que va acudir la SRA CASUCREU i vaig plantejar-li una solució com aquesta em va contestar, senzillament, que això no era possible perquè ella no ho volia així. Suposo que a algú menys tossut i menys informat que jo amb aquesta resposta n?hagués tingut prou perquè, ja ho diuen per tot arreu, avui dia els fills són de la mare, i la casa és pels fills, excepte que ella sigui borratxa, drogoaddicta, o regidora d?un grup de l?oposició municipal. Suposo que des del fons dels segles d?opressió a la dona, deu causar un cert plaer dir-li al mascle opressor que marxi de casa perquè la seva antiga esclava no te a bé continuar-lo acollint i, per reblar el clau, donar-li la domiciliació bancària per girar el rebut mensual de les despeses.
Sentint-ho molt, benvolguda senyora, en aquesta ocasió, no ha estat així. I, irònicament, no ha estat així no perquè el mascle pervers hagi tramat una estratègia pèrfida per apropiar-se del que no era seu, sinó, precisament, perquè aquest mascle va tenir la pensada de creure?s de debò això de la igualtat entre l?home i la dona, i va passar-se la vida tenint cura dels fills, i els va estimar com vostès creuen que només poden estimar les mares, i ves per on, els fills no van dubtar ni un moment que el seu pare no mereixia ser foragitat de casa. Els fills estimen tan el pare com la mare però, benvolguda senyora, a qui creu que faran costat, al que vol trencar la família o al que lluita per tenir-la unida? Tan difícil era de preveure?
Per tant, li demano formalment que em comuniqui si existeix l?informe del que em va parlar la Sra. MLG. Si no existeix, o si no és en el sentit que ella va dir-me, li avanço les meves disculpes.
En el supòsit de no rebre resposta, em permetrà que consideri que confirma la seva existència i el seu contingut, i procediré a totes les accions que consideri oportunes. (Per si cal, vull aclarir-li que tot i la meva condició d?ésser humà del sexe masculí, les accions oportunes inclouen totes aquelles que el nostre ordenament jurídic m?atorga, com per exemple querelles criminals o accions civils, i exclouen aquelles que vostè sembla que m?atribueix).
Esperant sincerament que tot plegat es degui a un monumental malentès, rebi una salutació cortès,
AMADEU CASUCREU
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si us plau, si us plau, Amadeu, ens has de tenir al corrent de com acaba això! Em tens ben enganxat amb la història del cocodril 🙂
Friso per saber què respon la senyora psicòloga (i per veure si finalment li poses una querella).
Continuant en la línia de pensar no només en tu, en la teva família i el teu cercle inmediat de coneguts i saludades, has pensar en intentar difondre (més) la teva història? Potser més endavant, quan la situació estigui més tranquil·la, però segurament hi ha molts divorcis anualment, i molts casos més o menys semblants al teu.
Fa de mal dir, però potser la teva història valdria la pena que sortís en els mitjans tradicionals. "Com convertir un futur divorci desastròs en un acord amistòs, per A.C." I de passada, si ho escrius tu, milloraràs la qualitat dels diaris! Podria servir d’exemple per molts homes (i dones!!) que estiguin inmersos en un procès de divorci.