Si tot segueix igual, 2007 serà l?any de la història (estadística) en què han mort més dones a mans de la seva parella.
Sento una ràbia immensa i una gran impotència quan veig que els qui esbomben aquestes notícies són precisament els responsables que haguem arribat a aquesta situació. És com si el Bush es queixés que hi ha molta gent que es mort a Irak, o el Ronaldinho anés dient que els jugadors del Barça no s?entrenen prou.
Quan sento aquestes feministes vestides de Dolce & Gabana sortir als mitjans a lamentar-se d?una mort més, m?agradaria ser allà per pregunta?ls-hi què creuen que s?ha de fer des dels poders públics per reduir la mortalitat, perquè jo tinc una idea molt senzilla per suggerir. Miri senyora feminista, abans de l?entrada en vigor de la llei del divorci i de la llei contra la violència de gènere morien unes cinquanta dones de mitjana a l?any. Un cop aprovades, en moren setanta. Si ningú té cap idea millor, suggereixo que deroguin aquestes lleis i, si més no, salvarem vint dones de la mort.
I si vostè no te cap idea, doncs calli, o dimiteixi, o presenti?s a pubilla dels seu poble, però deixi d?exclamar-se.
Els mitjans de comunicació estan segrestats per la correcció política, i es no treuen aquestes informacions perquè consideren que si ho fessin, estarien justificant subliminalment els assassins. Però aquest argument és igual com negar-se a criticar Bush pel desastre d?Irak perquè les bombes que maten la gent a la cua de supermercat no les hi posa ell personalment. L?altre dia feien un debat a la 2 en que una diputada d?Iniciativa tenia la barra de dir (i cap contertuliana la rebatia) que l?eficàcia de la Llei de Violència de Gènere no s?ha de mesurar pel nombre de morts, sinó per la reducció de les denúncies i coses com aquesta. Afortunadament, la falta de interactivitat del mitjà televisió va impedir que sentís els insults que li dedicava, tot i que espero que les víctimes de la correcció política que ara crien malves li fessin arribar del més enllà alguna reflexió sobre el seu punt de vista.
La llei del divorci (i, sobretot, la seva aplicació pràctica), i la llei contra la violència de gènere són lleis injustes contra els homes. És probable que les dones hagin patit tantes injustícies al llarg de la història, que, en comparació, aquest greuge sigui insignificant i justificable en nom de la discriminació positiva, que en molts aspectes es necessària. Però això és ideologia pura, i a les vint dones que han mort per culpa (sí, per culpa) dels polítics ineficaços i de les feministes redemptoristes, això no les hi servirà de consol. A vegades la ideologia ha de cedir davant l?eficàcia i la justícia individual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
burgés i masclista, de nou.
Possiblement l’home encara necessita més què la dona un tractament més humà i sentir-se més protegit i recolçat davant la llei i la societat per sortir-s’en endavant. I no ser tractat com un apestat o com delinqüent acorralat abocat a cometre qualsevol desficaci com única sortida, davant la problemàtica que sufreix. El problema en la parella el pateixen els dos, i els dos necessiten certa assitència i recolçament social sense agreujaments o agravis majors. I com la llei és feta per homes i masclista, només és preocupa de les dones.
Quan es poden llegir articles de dones feministes que ens diuen que s’ha d’acabar amb l’amor fidel i per sempre, que això és una idea masclista producte dels homes que no es conformen quan la dona vol tocar el dos amb un altre, que es demanen per què els homes som tan "estranys" que no acceptem això… Tot això vol dir que quelcom no rutlla bé a la nostra (?) societat. Què esperen aquestes boges? Que els homes ens ho prenguem tan tranquil·lament i la deixem marxar però hagim de continuar mantenint les criatures i fins i tot la dona estada? És molt normal que alguns homes no ho puguin soportar i optin per l’única solució possible, ja que la llei no els deixa cap altre sortida: un bon cop de pal. Si no es canvia la llei del divorci, la violència contra les dones seguirà augmentant.
(?) = jo no considero pas que sigui la meva.
Quan es poden llegir articles de dones feministes que ens diuen que s’ha d’acabar amb l’amor fidel i per sempre, que això és una idea masclista producte dels homes que no es conformen quan la dona vol tocar el dos amb un altre, que es demanen per què els homes som tan "estranys" que no acceptem això… Tot això vol dir que quelcom no rutlla bé a la nostra (?) societat. Què esperen aquestes boges? Que els homes ens ho prenguem tan tranquil·lament i la deixem marxar però hagim de continuar mantenint les criatures i fins i tot la dona estada? És molt normal que alguns homes no ho puguin soportar i optin per l’única solució possible, ja que la llei no els deixa cap altre sortida: un bon cop de pal. Si no es canvia la llei del divorci, la violència contra les dones seguirà augmentant.
(?) = jo no considero pas que sigui la meva.