Dues paraules sobre mi
M’he adonat que en aquest bloc no m’he presentat ben bé i avui he decidit fer-ho.
Primer de tot, soc originària de Milos, una illa grega que pertany al grup de les Cíclades. L’illa és d’origen volcànic, té una superfície d’uns 150 kilòmetres quadrats i una població d’uns 5.000 habitants. És coneguda per la troballa de la famosa Venus de Milos. A més, és rica de minerals que, al llarg dels segles, han engendrat una activitat extractiva pràcticament ininterrompuda. Arran d’aquestes extraccions, s’han desenvolupat rutes comercials que abasten no només tot el mar Mediterrani, sinó també zones més llunyanes. Tot plegat permet el benestar de la majoria de les famílies illenques. D’altra banda, el turisme també és una font considerable de guany, ja que cada any més Milos atreu nombrosos turistes. L’illa és força gran, consta de més de 70 platges i el seu paisatge varia: hi ha zones arenoses i paradisíaques, però n’hi ha també d’altres més salvatges i accessibles només pels més atrevits i aventurers.
Doncs, a grans trets és aquesta l’illa on vaig viure fins als divuit anys. Després vaig traslladar-me a Itàlia, on també tinc arrels de part de la meva mare. És evident que des de petita he estat exposada a una mescla i un intercanvi de llengües i cultures. Aquest do que m’ha ofert la vida, juntament amb la traça a aprendre llengües, m’han donat peu a expandir els meus coneixements i no deixar de descobrir noves maneres d’entendre el món; perquè cada llengua ofereix una perspectiva diferent des de la qual és possible descobrir nous raonaments per explicar les coses.
Així, ara mateix he afegit la meva quinta llengua: el català. No dic “he après” perquè, ja se sap, mai no s’acaba d’aprendre una llengua. De fet, encara aprofundeixo les meves nocions del català, un idioma tan ric pel que fa al lèxic, que diria que s’apropa al grec, si bé no el supera ni de bon tros. De totes maneres, veig que el català és sovint minoritzat, fins i tot menyspreat, cosa que m’empeny a continuar estudiant-lo i fent-lo servir en el meu dia a dia. M’agradaria trobar feina com a traductora del català o en qualsevol sector que l’impliqui. Al cap i a la fi, tenint el català com a llengua principal de feina o només com a afició, el meu objectiu és posar el meu petit gra de sorra a fi de reivindicar-ne l’ús i evitar-ne la submissió o, si més no, l’extinció. Visca el català!
Una presentació impecable.
Però sobretot imprescindible, per tal que ens fem una idea de què fa aquí una noia greco-italiana, i de com, vivint a Itàlia, en un parell d’anys domina el català molt millor que alguns de nosaltres.
Felicitats, Aliki. I una abraçada.