Alfons Escoda

L´avi Alfons i el vaixell Uruguai

L´avi Alfons i el vaixell Uruguai

El meu avi,  Alfons Arbulo Mateo, va morir quan jo tenia 6 anys. Amb ell no vaig poder parlar mai de política, ni de Catalunya. Però la meva mare i la meva àvia sempre ens ens explicaven que era un home molt catalanista. De pare basc i mare aragonesa, sempre havia parlat en castellà a casa seva, però la seva llengua era el català. Va conéixer la meva àvia ballant sardanes i els darrers anys de la seva vida, l´any 69 o 70, va voler encara, apuntar-se a uns cursos de català (potser els primers que es feien a Cerdanyola?) per millorar la seva llengua escrita.

De petit, sempre m´agradava que l´àvia em parlés de l´avi, o m´ensenyés els poemes que escrivia, sobretot dedicats a la família. El poema dedicat al meu naixement era, lògicament, el meu preferit.

Quan tenia 11 o 12 anys em van explicar que l´avi havia estat a la pressó.  Una pressó especial que havien habilitat al port de Barcelona, el vaixell Uruguai, i en el qual hi van empresonar al Govern de Catalunya i a molts joves catalanistes després del 6 d´octubre. L´àvia, em va ensenyar un llibre, “Estampes de l´Uruguay”, que havia escrit un amic seu, en Vicenç Bernades, i on relatava l´estada en aquell vaixell/pressó. Vaig llegir aquell llibre amb molta emoció. Sortia el nom de l´avi Alfons en diverses ocasions. L´avi era militant d´Estat Català.

El 6 d´octubre, vist des d´ara, és un moment polèmic de la nostra història. L´actuació del president Companys és discutida a fons, discutida per anar massa a remolc de les esquerres espanyoles, i discutida per haver proclamat l´estat català de manera precipitada, sense full de ruta, ni garanties d´èxit en la proclama. Sigui com sigui, qui segur que no es va equivocar van ser els joves catalans que aquell dia, un cop feta la proclama, es van posar, armats, al servei de la defensa del govern de Catalunya i de l´estat català acabat de proclamar. L´avi Alfons va ser un d´aquests joves.

L´avi també fer la guerra amb les columnes d´Estat Català, però perduda la guerra i passats els primers anys díficils, no deuria parlar-ne gaire més. Ni l´àvia ni la meva mare no recorden que ell expliqués massa coses d´aquells temps. Com ens hagués agradat a tots, i a mi personalment, que hagués pogut viure una mica més, veure el nou despertar de Catalunya i poder-nos explicar moltes coses!.

Als anys 80, quan s´acostaven eleccions, la meva mare sempre deia: “Jo votaré Estat Català.” Ho deia sempre en record a l´avi Alfons, i quan s´acostava el dia de les eleccions, i sortia un comunicat d´EC al diari, que recomanava unir el vot catalanista i votar CiU, o votar les forces nacionalistes amb més possibilitats, reforçava el que acabaria essent el vot de casa, un vot per Convergència.

Als anys 30, l´avi, a més del catalanisme i les sardanes, també era membre d´un grup de joves naturistes i excursionistes: Els Amics del Sol. La pràctica del nudisme a les verges i solitàries platges de Castelldefels,les dietes naturistes i vegetarianes, l´esquí i el muntanyisme eren les seves activitats. La guerra ho va espatllar tot. Quan jo era petit, recordo haver anat a visitar un amic seu que tenia un terrenet amb una barraqueta a Montflorit. Hi venia a passar els caps de setmana i les vacances. A la porta d´aquest terreny, fins fa ben poc, encara hi havia l´emblema dels “Amics del Sol”. Ara hi han construït i tot ha anat a terra, són petits bocins d´història i d´històries que perdem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!