La JNC.
La JNC
Si jo era jove, molt jove, i era de CDC, seria lògic que també fos de la JNC. La Joventut Nacionalista de Catalunya estava en ple procés de constitució. A CDC de Cerdanyola no hi havia altres joves. Jo no hauria pogut convéncer cap dels meus amics per que vinguéssin a CDC. Els quedava lluny la política, i més lluny encara Convergència. CDC érem vistos com un partit de dretes. Fins el jove més allunyat de la política hi havia una cosa que sí sabia : ell era d´esquerres. Era -és?- la única forma “correcte” de definir-se políticament. La veritat és que jo també m´hagués definit d´esquerres, però no ho veia incompatible, no ho veig encara, amb ser de Convergència.
Un dia en Manuel Zarroca em va demanar que anés a Barcelona, als locals de CDC, que la JNC hi cel.lebrava una conferència nacional preparatòria de congrés constituent. Era un cap de setmana. Hi vaig anar. Vaig al.lucinar!. Joves que pensàven les mateixes coses que jo!, o encara més, que pensàven més coses i millors que jo!.
Parlaven obertament d´independència i d´autoderminació, d´acabar amb el servei militar obligatori i d´objecció de consciència, d´igualtats de drets home/dona, de drets socials, de reconeixement i igualtat de drets pels homosexuals, de defensa del medi ambient….. jo tenia només 14 anys i era un noi molt tímid. Crec que no vaig parlar amb ningú en tot el cap de setmana, però ho vaig absorbir i llegir tot de cap a peus.
Pocs mesos després va ser el Congrès Constituent a Platja d´Aro. Jo també hi vaig participar,vaig disfrutar molt, però tampoc vaig relacionar-me amb ningú. Quan ho recordo, penso que va ser una llàstima que no fes relació amb ningú de la JNC, i que a Cerdanyola no hi haguéssin altres joves. A la JNC, jo m´hi hagués sentit molt còmode.
Potser per allò de fer de la necessitat virtud, el fet de no ser actiu a les joventuts del partit, però sí molt actiu i molt apreciat al partit “gran”, vaig anar desenvolupant una idea que era molt contrària a l´existència de “joventuts” als partits. He defensat durant anys que l´existència de “joventuts” era discriminatori pels joves. Que el que havíen de fer els joves era participar en peu d´igualtat al partit. Que la fórmula de les joventuts acaba marginant als joves, cedint-los espais on poden dir el que vulguin, però que a l´hora de la veritat el partit farà el que voldrà i no els escoltarà. Potser ara matitzaria una mica aquesta opinió. Però continuo pensant que els joves que vulguin, han de participar, i molt, directament al partit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!